En la pregària de Jesús hi ha una estructura que bé ens podría servir d’exemple:
1.- Començar amb Déu:
Pare nostre que esteu en el cel, sigui santificat el vostre nom. Vingui el teu regne. Faci’s la teva voluntat, com al cel, així també a la terra.
Al començar la pregària dirigint-nos a Déu, reconeixem que Ell és el nostre Pare i creador, que està al cel. Sant és el seu nom. D’Ell és el regne i tota la seva realitat. Que es compleixi la Seva Santa voluntat al cel i la terra. és a dir, en la pregària, ens dirigim al Déu Totpoderòs.
2.- Expressió de la necessitat:
El pa nostre de cada dia, doneu-nos-el avui
Aquest és el moment de demanar amb confiança. manifestant les nostres necessitats: pa, treball, vivenda, pau, sanitat, prosperitat, alliberament, protecció divina. Aquesta confiança deu ser producte de la nostra fe, sabem que el Senyor no ens abandona. Ell ens ha dit:
l jo us dic: Demaneu, i rebreu; busqueu, i trobareu; truqueu, i se us obrira. Perqué tothom qui demana, rep; i el qui busca, troba; i al qui truca, se li obrirà (vv.9-10).
Més encara, Ell actua com un pare amorós que ens estima per sobre de totes les coses:
¿Quin pare, d’entre vosaltres, si el seu fill li demana pa, li donarà una pedra? ¿O si li demana peix, en comptes de peix, li donara una serp? ¿O si li demana un ou, li donara un escorpí? Doncs si vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, ¿quant més el vostre Pare celestial donarà l’Esperit Sant als qui li ho demanen? (vv. 11-13).
3.- El perdó:
l perdoneu el nostres pecats, perque també nosaltres perdonem a tots els qui ens deuen. l no permeteu que caiguem a la temptació, ans deslliureu-nos del mal.
Aquesta és una necessitat espiritual, necessitem reconciliar-nos amb Déu i amb el proïsme; tenim fam i set de la paraula de Déu i de la seva misericòrdia. Tenim molts deutes que pagar i d’altres per cobrar. Si com a éssers humans som capaços de perdonar els deutes, quant més Déu de perdonar les nostres faltes contra Ell i contra el pròxim.
4.- Poder per véncer el mal:
l no ens deixis caure a la temptació, ans deslliureu-nos del mal.
Devem sempre demanar protecció divina al nostre Pare Déu. Estem exposats als atacs del maligne. Devem estar protegits amb l’armadura de Déu, per sortir vencedors ia la batalla (Efesis 6:10-18). Avui els atacs del diable són terribles i cada cop més sofisticats. La temptació plana sobre el nostre medi ambient. Molts són els que cauen diàriament i no saben com aixecar-se. Només el poder de Déu podrà salvar les nostres vides indefenses. Tlnguem en compte aquesta pregària:
iOh Déu totpoderós! ¡La carn és dèbil, el diable és fort! ¡Ah, Déu, Déu meu! Et demano que estiguis junt amb mi contra la raó i la saviesa del món. Fes-ho, doncs solament tu ho pots fer…
Aprenem de Jesús, tota la seva vida fou una vida de pregària i de consagració. Ens ensenyà que la pregària és la millor manera de relacionar-nos amb el nostre Pare Déu, d’una manera íntima i personal.
Preguem sempre en tot moment i lloc; suplicant en tot moment, en l’Esperit, la protecció divina.
