1. Pren-te cada dia uns minuts de temps per estar a soles i en pau. Relaxa el teu cos, el teu cap i el teu cor. Déu és el més important a pesar de tot el que ens passi per la ment o ens succeeixi durant el dia, ¿Al cap i a la fi no és el teu creador?
2. Parla amb Déu amb senzillesa i naturalitat, conta-li tot el que et preocupa. No fa falta que utilitzis fórmules estranyes. Parla-li en les teves pròpies paraules. Ell les entén molt bé. I no fa falta que utilitzis molta xerramenca.
3. Entra en diàleg amb Déu quan estiguis a la feina diària. Tanca els teus ulls un parell de segons on estiguis: al negoci, a l’autobús, a la teva taula de treball. Perquè allí també Déu t’acompanya.
4. Convenç-te d’aquesta veritat: que Déu és amb tu i et vol ajudar. No és que tu estiguis sempre assetjant Déu per a que et doni la seva benedicció: és al revés, és Ell el qui vol beneir-te.
5. Prega amb la seguretat de que la teva oració, serà escoltada i eficaç, més enllà de les terres i els mars, i que protegeix a les teves persones estimades allà on estiguin, i fes que també a elles els arribi l’amor de Déu a través de la teva oració. Però no imposis a Déu cap condició.
6. Quan preguis, primer fes silenci, després escolta i sols en tercer lloc parla tu. Però sigues sincer per a que puguis comprendre el que Déu et dirà. Abans de que li ho diguis, Déu sap el que necessies.
7. Sempre has de constatar que quan et poses a pregar, estiguis disposat a acceptar la voluntat de Déu, qualsevol que sigui, ¿no ho pregues en el Pare Nostre? Suposo que penses i saps el que significa quan el pregues, ¿no?
8. Quan pregues, deixa-ho tot en les mans de Déu. Demana que et doni forces per fer tot el que et sigui possible, i la resta, deixa-li-ho a Ell. Però no pensis que pregar és demanar a Déu que faci el que a tu et correspon.
9. Digues una paraula d’intercesió per aquells que no t’estimen bé o que t’han tractat malament. Això et donarà forces de manera extraordinària. ¿No ens va demanar Jesús que preguéssim pels enemics?
10. Cada dia hauries de dir una oració per la pau, no només la del món, sinó per la teva pau interior, no sigui que el teu comportament o el dels demés, te l’hagi robat. I si perds la pau interior, et converteixes en una marioneta a mercè del vent que corre.
El consell més senzill és aquest: parla amb Déu com si estigués assegut amb tu en una cadira, com si acabés d’entrar a l’habitació i digués: ¿Què vols que faci per tu? Però si no et poses davant Déu tal i com ets i disposat a rectificar, no diguis que creus en Déu. No et menteixis a tu mateix.
