Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.
Joan Baptista és una figura clau de l’Advent, perquè ell va rebre la missió d’obrir el camí al Crist. Amb Joan Baptista es tanca l’Antic Testament i s’obre pas la Nova Aliança que Jesucrist realitzarà. Joan no és la Llum, però indica on és la Llum; no és la Paraula, però és la veu que fa venir la Paraula; no és l’espòs, sinó l’amic de l’espòs; no és el Messies, però prepara els seus camins. Ell només pot batejar amb aigua, però no pot ungir amb l’Esperit; solament Aquell que és el Messies, l’Ungit de Déu, podrà fer-ho.
La grandesa i la humilitat de Joan Baptista se’ns fan patents: la seva manera de viure, el seu convenciment i la força de la seva predicació atreuen multituds cap al desert i desvetllen desigs de conversió; però alhora, no s’atribueix el que no té, ni es fa passar pel que no és: si Joan hagués dit que ell era el Crist, molta gent l’hauria cregut, donat el seu gran ascendent; però ell és testimoni de la Llum i no pot faltar a la veritat. Heus ací una gran lliçó per a un món en què sovint molts es presenten com més del que són. Si davant Déu som el que som, ¿per què no presentar-nos així també davant els homes, amb un sincer desig de creixement espiritual?
Sempre m’ha semblat curiosa aquesta expressió: «Sóc una veu que crida en el desert», que ha donat peu a una dita popular que fem servir quan ningú no fa cas. Joan agafa un verset del profeta Isaïas que en realitat diu: «Una veu crida: ‘En el desert aplaneu el camí del Senyor’». Dit d’una manera o de l’altra, totes dues tenen sentit, perquè tothom, participant dissortadament en el pecat, hem fet de la vida humana un desert: l’egoisme i el tancament converteixen el món en un ermot inhòspit. És en aquest món que la veu que crida ens convida urgentment a la conversió, i és també en aquest món que hem de treballar per obrir camins al Senyor. Només Ell podrà salvar-nos i fer que la nostra vida s’il·lumini i puguem veure la presència del Regne de Déu.
Si haguéssim de buscar un altre sobrenom per a Joan Baptista, penso que el que més li escauria és el d’aigua-festes. Tot sovint ens organitzem la vida com si fos una festa al nostre aire, en la qual entren els qui volem, mentre excloem aquells que no ens interessen. I sovint no volem que Déu hi entri, o en tot cas el deixem entrar amb la condició que no ens amoïni i ens deixi fer el que ens ve de gust. Però Joan, amb la seva crida a la conversió, tira aigua a la nostra “festa”, ens bateja i ens diu per on passa el camí recte; ens ajuda a purificar la nostra vida i a obrir-nos al do de l’amor de Déu que ens porta Jesucrist i que ens transforma en rebre el do de l’Esperit Sant.
