El dia de l’Ascensió se’ns recorda la urgència de transmetre la fe que professem i vivim. No és fàcil la tasca que ens assigna el Senyor, perquè bufen vents contraris a tot allò que està relacionat amb l’esperit. En un món en el qual predomina el que és superficial, epidèrmic, el gaudi immediat i la manca de referències, resulta complicat anunciar l’Evangeli. Però Jesús ens diu: «Aneu i feu deixebles de tots els pobles».
Ser testimonis de Jesucrist suposa anunciar-lo a Ell i ensenyar a tothom tot allò que Ell ens ha manat. És apassionant…, sobretot perquè sabem que serà amb nosaltres «cada dia dins a la fi del món».
Diumenge passat Jesús ens deia que aquell que l’estima compleix els seus manaments. El seu mandat és un només: «Estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat. En això coneixeran que sou deixebles meus». És a dir, serem coneguts per les nostres obres. Si no fem les obres que Déu espera de nosaltres, aleshores és que no el coneixem ni l’estimem.
Sovint els cristians han estat acusats de desentendre’s de les coses d’aquest món, mirant només vers el cel. No podem viure una fe desencarnada de la vida. L’Església som tots els batejats, aleshores tots hem d’implicar-nos en la defensa de coses tan importants com la defensa de la vida, de la dignitat de l’ésser humà, de la justícia i de la pau. Podem preguntar-nos aquest diumenge: ¿com visc jo l’encàrrec que Jesús em demana de guardar allò que ens ha manat? Guardar no significa pas ficar a la nevera o amagar en un forat, significa personalitzar i assumir els valor de l’Evangeli.
¿Com duc l’Eucaristia a la vida, em comprometo en la missió que cada diumenge m’és encomanada en la celebració eucarística? No és fàcil la tasca que el Senyor ens assigna. Tanmateix, Jesús ens demana que siguem testimonis seus. És l’hora de ser cristians compromesos. No ens amaguem quan veiem que el nostre món necessita la Bona Notícia. Siguem llum i medecina.
