En el període en què hem de presentar la Declaració de la renda, l’Església ens recorda la responsabilitat de donar testimoniatge a l’hora de contribuir amb els nostres impostos al bé comú de la societat, en el desenvolupament de la qual tots, creients i no creients, hi participem. Pagar responsablement els nostres impostos és un exercici d’amor i solidaritat envers les persones i les institucions que fan possible una vida més justa i fraterna. L’Església, conformada per tots els cristians, es troba dintre de la societat i per això és just que els seus membres hi contribuïm amb els nostres diners a que pugui tenir els recursos necessaris i dignes per a realitzar la seva missió. D’aquí la importància de marcar amb la X la casella on es destina el 0,7% per a l’Església Catòlica que, a més de ser una manera efectiva de subvenir a les necessitats de la comunitat cristiana, és també un testimoniatge de fe. Recordem el que ens diu Fets dels Apòstols 4,32: “La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima, i cap d’ells no considerava com a propis els bens que posseïa, sinó que tot estava al servei de tots”.
Al llarg de l’any també podem continuar ajudant l’Església a través de la parròquia, que és la comunitat eclesial més pròxima que tenim i que realitza el que és l’Església en l’àmbit social en el qual vivim, i ho podrem fer a través de la col·lecta de la Missa, per mitjà de donatius regulars o esporàdics, amb ocasió de la celebració dels sagraments o com a ofrena per la Missa que volem oferir per algun familiar o amic difunt, a través del pupitre electrònic mitjançant petits i continuats donatius que ens ajuden molt, per mitjà dels lampadaris quan encenem una llum com a expressió de pregària, i ara també amb la modalitat del bizum, una forma de donar senzilla i efectiva alhora. Val a dir que tots els donatius que es fan a l’Església desgraven en la declaració de renda.
Ara bé, una manera d’ajudar a la parròquia que cal considerar també és tenir-la en compte en el moment d’escriure el testament. La font d’aquesta actuació no pot ser altra que l’amor que hem de sentir cap a la comunitat cristiana que ens és més propera i que és la nostra família en la fe. La parròquia és la llar de portes obertes que, durant la nostra vida, ens ha acollit incondicionalment i on hem rebut gràcies importants del Senyor a través dels sagraments de l’Església santa. En la parroquia ens hem sabut i sentit Església, poble escollit, salvat en la fe. És un acte d’amor generós recordar, doncs, en les nostres darreres disposicions, la parròquia que estimem i ens estima. Qui així ho fa, després de deixar aquest món, continuarà contribuint a l’expansió del Regne de Déu a la nostra societat, perquè haurà fet possible que la parròquia pugui continuar realitzant la seva missió, i això serà un bon llegat, el millor de tots els llegats.
