Per al cristià la salvació és una qüestió de vida o mort, i per això no en pot viure despreocupat. La salvació que ens ha promès Jesucrist és la vida eterna que gaudirem al Regne de Déu, a qui veurem cara a cara.
Solament el fet de viure en Déu pot donar sentit als treballs, a les alegries i a les penes, a la il·lusió i al sofriment que experimentem en aquesta vida terrenal.
Jesucrist és l’únic que pot salvar, perquè és Déu i home a la vegada: és Déu per oferir-nos gratuïtament l’amor i la salvació, i és home per mostrar-nos en la seva vida el camí que porta cap al Pare.
Hi ha molts, però, que busquen la salvació en altres coses que no poden donar-la; abandonen Jesucrist i posen la seva confiança en els valors d’aquest món, i així torna adquirir actualitat aquella sentida queixa de Déu expressada pel profeta Jeremies: «El meu poble ha comès un doble mal: m’ha abandonat a mi, font d’aigua viva, i s’ha excavat cisternes, cisternes esquerdades, que no retenen l’aigua» (Jr 2,13). Hi ha qui pensa que el sentit de la vida està en els diners, que la vida està assegurada quan hom té molt; hi ha qui cerca el prestigi i la consideració dels altres per sentir-se feliç; hi ha qui pensa que només aquesta vida és tot el que hi ha, que després no hi ha res més i que, per tant, el que paga la pena és fruir al màxim tot aprofitant el moment present. Tots aquests pensaments són camins enganyosos, ja que proposen un model de persona limitada, reduïda únicament a la seva condició material, sense tenir en compte que l’ésser humà és també esperit i que la seva vida va més enllà dels límits d’aquest món que veiem. La vida cristiana suposa estar en camí; per això, el Crist, que és Camí, Veritat i Vida, va al davant nostre i ens guia, puix que Ell és el nostre Pastor, el Bon Pastor.
El Bon Pastor és aquell que coneix cadascuna de les seves ovelles i té cura de cadascun dels membres del seu ramat. Qui llegeixi aquestes línies, pot estar ben segur que Jesucrist ens coneix i ens estima a cadascú amb un amor personal i únic.
En donar la seva vida, ho ha fet per cadascú de nosaltres, per tu i per mi. Jesucrist ens ha demostrat fins a l’extrem com ens estima. La vida que ens dóna continua arribant a nosaltres a través de l’Eucaristia que celebrem i dels altres sagraments.
Però aquesta vida nova i plena no és un regal per a nosaltres en exclusiva; amb Jesucrist, el cristià ha de compartir la preocupació perquè tots els homes se salvin i arribin al coneixement de la veritat. Hem tingut la sort que Déu se’ns hagi manifestat i ens hagi cridat la vida; n’estem molt contents i ho celebrem tots junts. Però hauríem de sentir també un gran neguit pel fet que hi ha molts homes i dones que encara no hi són entre nosaltres: elles també són fills de Déu, o estan cridades a ser-ho, i Jesucrist ha donat la seva vida per elles. D’aquí que cal que els hi ajudem a conèixer l’Evangeli, perquè tots arribem a ser una comunitat sota el guiatge de l’únic Pastor, Jesucrist.
