Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.
Hi ha una crítica que de vegades frega l’agresió persecutòria contra el que és religiós, concretament contra els catòlics i la seva Església. En l’àmbit de la utilitat social aquesta actitud resulta un pèssim negoci. Al marge de qualsevol valoració religiosa, les dades de les enquestes indiquen coses molt interessants:
Els catòlics practicants participen molt més en les eleccions que el conjunt de la població. Si la participació electoral és una demostració de ciutadania, el resultat queda patent. Els seus matrimonis són més estables, amb menys ruptures i tenen més fills. És a dir, llur aportació a la societat, en termes concrets, a la Seguretat Social, és la que permet la continuïtat del sistema. De fet, tant és així que el nombre de famílies amb més de dos fills que no siguin catòliques practicants és una porció molt reduïda del total. L’estabilitat i la menor freqüència en la ruptura també atorga unes condicions millors per a l’educació dels fills i, en un altre àmbit, redueix els casos de violència domèstica i, específicament, els homicidis. Llurs fills són menys conflictius i registren majoritàriament millors pautes de comportament pel que fa a l’alcohol i, sobretot, a les drogues, els avortaments i les malalties sexuals en adolescents i joves, i la violència.
En general, adults i joves catòlics practicants participen més, amb diferència, en organitzacions solidàries i en ONGs, no només confessionals sinó de tota mena. També aporten una proporció més gran dels seus ingressos a causes solidàries i benèfiques. Així mateix, registren una taxa menor de delictes, particularment d’aquells que incorporen la violència i, una hipòtesi que cal verificar en el cas d’Espanya, podria ser també que visquessin més anys, la qual cosa tindria relació amb llur estil de vida. De fet, si hom tingués present el criteri de la religió en l’anàlisi dels comportaments socials tindríem una radiografia explicativa de les causes d’una bona part dels problemes que ens afligeixen. Si les pautes dels catòlics, que probablement es poden fer extensives al nostre país als altres cristians encara que no disposem de dades per confirmar-ho, fossin generals a la societat, tot aniria millor. Els costos socials serien menors, la productivitat millor, l’ensenyament assoliria quotes de qualitat més grans, hi hauria menys violència, més participació i més solidaritat i interès per la situació del proïsme.
Tot això són dades constatables a través de les diverses sèries d’enquestes que directament o indirecta han tractat la qüestió al nostre país. Vistes així les coses, encara resulta més incongruent aquesta aversió vers la pràctica religiosa que avui per avui es la que garanteix millors comportaments socials. ¿O potser forma part del problema?
