Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.
Quan el camí es fa costa amunt, NO HO DEIXIS.
Quan les coses van malament -com de vegades passa-, NO ABANDONIS.
Quan no aconsegueixis resultats, i es sumen els problemes, NO ET RENDEIXIS.
Quan vulguis somriure i només puguis sospirar, NO CAIGUIS.
Quan la sort et sigui adversa, i no trobis forces per seguir, NO RENUNCIÏS.
Quan no trobis companys de lluita, NO T’APURIS.
Hi ha mans que sostenen les teves! Creu i sent en cada minut de la teva vida, deixa que la teva ànima “voli lliure” pels jardins bells de la confiança en alguna cosa superior que arriba on la nostra visió no pot arribar, però sí el nostre cor pot sentir.
La teva ànima desitja estar lliure per donar-te força i estímul. INTENTA SER LLIURE!
Tanca els ulls per uns minuts i deixa els teus pensaments volar per llocs d’amor. No podem canviar tothom, ni llevar tot el dolor de la terra, ni tenir ja resolts tots els nostres problemes, però podem a cada minut mirar amb ulls de l’amor a cada cosa. Si pensem que tot és passatger, mirarem amb afecte allò negatiu que t’encamina a l’elevació i perfecció, i després observarem amb felicitat el canvi del mal en bé, de tristeses en alegries. El que avui ens fa somriure van ser les coses que ens van fer plorar ahir. Les nostres faltes d’avui també són les alegries de demà.
Les persones s’en van,
els amors es perden en el temps,
els problemes es solucionen,
fins i tot el mateix sol es va cada nit
per renèixer a l’endemà…
no et quedis enmig del camí
perquè allà d’alt… ALGÚ T’ESPERA!
A Alexandre Magne li van preguntar per què al seu mestre Aristòtil li mostrava, pel que sembla, més estima i agraïment que al seu mateix pare, el rei Filip. Alexandre va contestar: “Perquè Filip, en donar-me la vida, em va fer baixar del cel a la terra, mentre que Aristòtil, en intruir-me em fa pujar de la terra al cel”.
A Crist el van acusar perquè sent home es feia igual a Déu. I és que essent Déu es va fer home per acompanyar-te de la terra al cel. I encara dubtes de fiar-te d’Ell i seguir-lo? Vinga va, quina millor companyia vols trobar? Que moltes vegades no ho entens? Jo tampoc. Però no prescindeixis de la seva companyia i el seu ensenyament, i no perdràs la senda que et portarà al cel!
