Per tal que comencessin a fer pràctiques de la missió que després els encomanaria, Jesús va enviar en una ocasió els apòstols a predicar. Al cap d’uns dies, els apòstols van tornar i van explicar al Mestre molt contents els bons fruits que havia donat el seu treball. Després d’escoltar-los i d’alegrar-se amb ells, Jesús els va convidar a anar a un lloc retirat per descansar; però la gent, així que va veure que marxaven i va saber on anaven, es va desplaçar per mar i per terra fins a l’indret on Jesús i els seus deixebles volien anar i, en desembarcar, el Salvador es va trobar amb aquella multitud. Ens diu l’Evangeli que
quan Jesús desembarcà veié una gran gentada i se’n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor; i es posà a instruir-los llargament. (Mc 6,34)
i després de l’ensenyament, el Senyor, en veure que es feia tard i no tenien aliments va multiplicar els cinc pans i els dos peixos que li van portar (Mc 6,35-49). Jesús va veure que tota aquella multitud de persones eren com ovelles sense pastor i se’n compadí; Ell i els apòstols van renunciar a un necessari temps de descans i d’esplai per ajudar aquella gent en les seves necessitats espirituals i materials. El Senyor i els deixebles van sentir en llurs cors la misèria d’aquella pobra gent i se’n van fer solidaris.
En proclamar aquest extraordinari Any Sant de la Misericòrdia, el Papa Francesc ha volgut enfocar per aquest camí el seu sentit: adonar-se de les necessitats i la misèria del proïsme i fer-se’n solidari. La primera pobresa de la qual el nostre món n’és víctima és la pobresa espiritual, darrere de la qual venen totes les pobreses i misèries materials causades per un injust repartiment dels béns de la terra i de la manca de gràcia. El món en què vivim té una necessitat desesperada d’Evangeli, de gràcia i de coneixement de Déu. Si aquesta necessitat és satisfeta, totes les altres dimensions de les persones s’aniran ressituant i refent, adquirint així una recta doctrina, una actuació coherent i unes relacions fraternals.
Aquest sentiment i aquesta convicció amarats de misericòrdia són els que va tenir el Beat Josep Guardiet en tot el seu ministeri sacerdotal, un sentiment i una convicció que es van fer palesos quan, venint d’excursió a Rubí amb joves de la parròquia de la Santíssima Trinitat de Sabadell, va exclamar: “¡Ah Rubí… Rubí, qui pogués ser-hi en aquest poble i donar per ell la seva sang”. I com que el seu era un bon desig, fonamentat en una visió sobrenatural, Déu li va concedir que es fes realitat i que a la nostra ciutat desenvolupés una activitat i dugués a terme unes iniciatives que van ser reflex de l’amor de Déu que sempre es va manifestar en ell i que va fer de la seva persona un testimoni de l’Evangeli fins a donar la vida.
