sermons-section-bg-yellow

Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.

El tercer manament de la Llei de Déu ens prescriu santificar les festes, abstenint-nos de treballar i donant culte a Déu, ja que el Creador va descansar el setè dia (Gn 2,2-3). Quan el Senyor va confiar el misteri de la salvació a l’Església, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i el donà als seus deixebles, tot dient: «Preneu i mengeu: això és el meu cos, entregat per vosaltres». Igualment, prengué el calze ple de vi i els digué: «Beveu-ne tots, perquè aquest és el calze de la meva sang, la sang de la nova aliança, vessada per vosaltres i per molts en remissió dels pecats. Feu això en memòria meva».

El dia sagrat del Diumenge unim el dia del descans de Déu amb la resurrecció de Jesucrist, que ens introdueix a una vida nova; celebrem així la commemoració del Senyor i fem present el seu sacrifici, celebrant els sants misteris, l’Eucaristia. El diumenge ens porta el començament de tota gràcia: el començament de la creació del món, el començament de la resurrecció i el començament de la setmana. En comprendre aquest dia tres començaments, ens mostra alhora la primacia de la Santíssima Trinitat: la Creació (el Pare), la Redempció (el Fill) i la Santificació del temps (l’Esperit Sant).

Guardem el Diumenge per introduir una pausa a la feina i dedicar-nos a la pregària. Per això, si en aquest dia sant no acudim a l’església, no traiem cap guany; més encara, ens perjudiquem, i no poc, a nosaltres mateixos. Molts són els qui esperen el diumenge, però no tots amb un motiu idèntic. Els fidels del Senyor, esperen el diumenge per elevar a Déu les seves pregàries i recrear-se amb el cos i sang preciosos; els apàtics i negligents esperen el diumenge per no treballar i lliurar-se a una conducta inqualificable.

Què és el que contemplem quan anem a l’església? El Crist, el Senyor, jacent damunt la taula sagrada, l’himne sant dels serafins cantat tres vegades: «Sant, sant, sant és el Senyor, Déu de l’univers», la presència i la vinguda de l’Esperit Sant, el profeta i rei David entonant salms, al beneït Apòstol inculcant la seva doctrina en l’ànim de tots, l’himne angèlic i el assidu al·leluia, les veus evangèliques, les admonicions del Senyor, la instrucció i exhortació dels venerables sacerdots i diaques: tot coses espirituals, tot coses celestials, tot coses que ens procuren la salvació i el Regne del Cel. Això és el que escolta, això és el que contempla tothom qui va a l’església. Perquè aquest dia se’ns ha donat per a la pregària i el descans: Aquest és, doncs, el dia en què ha obrat el Senyor: alegrem-nos i celebrem-ho; i a qui, en aquest dia, va ressuscitar donem-li glòria juntament amb el Pare i l’Esperit Sant, ara i sempre i pels segles dels segles.