Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.
Després de celebrar la solemnitat de Tots Sants i de recordar els nostres difunts, la litúrgia ens proposa l’exemple de Zaqueu. El passatge evangèlic d’avui ens forneix d’un model perfecte de penediment, confessió i conversió, que és el que més necessitem per arribar a la santedat. Els passos seguits per Zaqueu en la seva trobada amb el Crist són els mateixos que hem de fer també nosaltres. La conversió comença pel canvi de mentalitat, seguit per un comportament conseqüent. Aquest canvi de mentalitat ens duu a sortir més enllà de nosaltres mateixos.
L’Evangeli ens diu que Zaqueu desitjava veure Jesús, però era baix d’estatura, i amb tanta gent li era gairebé impossible veure’l. Tanmateix, el seu desig era tan gran que va fer tot el possible per veure Jesús, fins i tot pujar a una figuera. Potser Zaqueu volia veure Jesús per la curiositat que desvetllava entre les multituds que l’escoltaven, o potser tenia un desig veritable de trobar-se personalment amb Ell. Una altra vegada un publicà, en aquest cas amb un nom concret, Zaqueu. Ha sentit parlar de Jesús, el vol veure en persona i no vacil·la de pujar a una figuera. Ens podem imaginar el ridícul que suposaria per a un personatge públic pujar a un arbre.
Els publicans s’havien enriquit a costa del poble oprimit pels impostos romans que ells recaptaven. Davant del poble eren lladres i traïdors alhora. Sens dubte, tothom els odiava i els veia com a pecadors públics. Davant el poble eren lladres i traïdors alhora. Sens dubte eren odiats de tothom i considerats com a pecadors públics. La gent l’impedia veure Jesús, com a venjança per la injustícia en la qual Zaqueu hi col·laborava. Pujar dalt d’una figuera reflecteix el primer procés de la conversió, és semblant al fet de posar-se en camí del fill pròdig. Per sortir del fang cal voler-ho i fer alguna cosa, ja sigui fer un pas o pujar a un arbre. ¡Quin bé tan gran deuria fer la mirada de Jesús en Zaqueu! Es va sentir estimat de debò per primer cop a la seva vida. I no només això, Jesús li demana d’hostatjar-se a casa seva. Zaqueu es va sentir honorat, però els “perfectes” criticaven que Jesús volgués hostatjar-se a casa d’un pecador. Sant Agustí comenta aquest detall dient que «el Senyor, que havia rebut Zaqueu al seu cor, es va dignar de ser rebut a casa d’ell.
¿Què vas succeir al cor de Zaqueu perquè tingués lloc un canvi tan radical fins al punt d’estar disposat a donar la meitat dels seus béns als pobres? Simplement que es va veure inundat per l’amor misericordiós de Jesús. Tots podem reorientar la nostra vida. Potser necessitem un toc d’atenció, la proximitat d’una mà amiga, un impacte especial o una experiència transcendent. Déu vol ser el nostre hoste, tenir una estona de trobada amb nosaltres. Fins i tot abans que nosaltres desitgem sortir a buscar-lo, Ell ja desitja d’estar amb nosaltres i ens demana que li obrim la porta de casa nostra i de la nostra vida, perquè ell pugui entrar i hostatjar-se en nosaltres.
