Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.
Amb l’estiu arriben les vacances i el descans tan necessari de la feina que ens ha ocupat durant l’any. Es bo fer un parèntesi per descansar, cultivar les relacions amb la família, visitar altres indrets i llocs d’interès i dedicar-nos a alguna activitat cultural. Les possibilitats que ens ofereix l’estiu són immenses i no les podem desaprofitar, encara que la calor ens faci passar a un ritme de vida una mica més lent de l’habitual; tanmateix, aquest ritme més pausat, ¿no ens fa adonar que sovint anem massa accelerats i que l’important no és la quantitat de coses que fem sinó la seva qualitat, la dedicació i l’amor que hi posem en bé dels altres? Aquesta circumstància ens ajudarà també a considerar que si, al llarg de l’any, som més generosos i estem més disposats a repartir-nos les feines solidàriament, uns no hauran d’anar sempre carregats de cansament, mentre uns altres es queden mirant o, el que és pitjor, criticant. La fraternitat cristiana la viurem en aquests detalls de la vida si seguim el consell que ens dóna sant Pau: «Ajudeu-vos a portar les càrregues els uns als altres, i compliu així la llei de Crist» (Ga 6, 2). Així doncs que, en començar el proper curs, davant la sol·licitud d’un servei en bé de la comunitat, frases com «No tinc temps», «No estic prou preparat / preparada», «Tinc massa feina» i altres per l’estil, no s’acabin convertint en excuses de mal pagador.
Encara que les possibilitats que ens ofereix l’estiu són multiples, amb una visió realista ens adonem que no les podem abastar totes i que caldrà seleccionar de cara a un bon servei al proïsme i al creixement personal. Però, més enllà de totes les opcions vàlides i lloables que es puguin presentar, hi ha dos elements irrenunciables que han de ser el denominador comú dels cristians:
• El cultiu de l’espiritualitat, de la relació amb Déu a través de la pregària i la meditació personal i de la litúrgia de la comunitat cristiana. Si som fora de Rubí durant uns dies o unes setmanes, ens enriquirà molt la participació en l’Eucaristia d’altres comunitats on ens trobarem també amb germans cristians amb els quals compartim una mateixa fe, encara que tinguin un altre tarannà i parlin altres idiomes.
• Les actituds pròpies dels seguidors de Jesucrist; aquestes actituds les hem de manifestar amb el nostre tarannà i la nostra manera d’actuar. I, com que cristià vol dir “un altre Crist”, cal que ens preguntem davant les circumstàncies que ens presenta la vida: «¿Què faria Crist en aquest cas? ¿Com actuaria? ¿Quina resposta hi donaria?» I obrar en conseqüència. Durant l’estiu podem descansar i fer vacances de moltes coses, però no de ser cristians. El deixeble del Crist ho és tots els dies de l’any.
