Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.
A mesura que em faig gran tinc la sensació que el temps passa més de pressa. No fa pas gaire que terminàvem un curs, i ara de seguida en començarem d’un altre; però entre mig hi ha hagut tot un estiu, temps per al descans i la reflexió, temps que Déu ens regala i ens ajuda a créixer. A la parròquia hem aprofitat el mes d’agost, per polir el terra del temple i donar-li brillantor, que bona falta li feia. El que nosaltres hem fet amb el temple de pedres materials, Déu ho vol fer amb la seva Església, formada per pedres vives. Aquest curs serà important per a la parròquia i per a la vida de cada un dels feligresos que en formem part. Podríem fer una llarga llista d’esdeveniments que estan a punt de succeir i d’altres que succeiran amb més calma al llarg dels propers mesos. En primer lloc, entrarem en l’any 2020 i iniciarem una nova dècada; en aquests gairebé quatre lustres hem estat testimonis de molts i significatius fets històrics; i és que a la nostra època hem viscut més esdeveniments en vint anys que els que havien pogut viure tota una sèrie de generacions precedents en dos segles. L’avenç científico-tècnic d’aquests darrers anys ha estat brutal i ho continuarà sent els anys venidors. Ara bé, a la parròquia, tota la comunitat cristiana ha de ser com un far que il·lumini amb la fe, l’esperança, l’amor i la pregària, la ruta i el creixement de la vida espiritual, de la relació amb Déu i amb els germans, de la nostra estimada ciutat de Rubí.
Aviat començarem la catequesi a tots els nivells: infants, adolescents, joves i adults, engegarem nous cursos Alpha, Càritas seguirà apostant per les persones en la seva planificació i acció, no ens desentendrem dels malalts i dels avis –a les residències o a llurs domicilis–, continuarem acollint nous membres a la comunitat cristiana, seguirem amb les reformes per millorar el temple i el petit patrimoni immobiliari que ens han llegat les generacions passades per poder-lo transmetre ben bonic i consistent a les que vindran. I segurament continuarem essent criticats per aquells que només parlen i no fan; però això forma part de la vida i és bon senyal: «Borden, llavors és que cavalquem».
Hi ha, però, un fet d’aquest començament de curs que em posa trist: la marxa de Rubí de les Germanes de la Sagrada Família d’Urgell, a causa de l’envelliment de la comunitat i de la manca de vocacions. Això ens fa veure la necessitat de pregar per les congregacions i els ordes religiosos, per les seves necessitats i per la missió que realitzen al si de l’Església i del món, al mateix temps que ens porta a l’agraïment de tot el temps que les germanes han estat a Rubí i de la tasca que han realitzat entre nosaltres. Desitgem que aquesta absència només sigui temporal, serveixi per a l’enfortiment de la congregació i que novament puguem veure una nova comunitat de germanes entre nosaltres.
