En celebrar la festa del Cos i de la Sang de Crist, m’agradaria reflexionar sobre com ens atansem a rebre nostre Senyor en la comunió i com podem millorar en vistes a una participació més profunda i fructuosa en el sagrament de l’Eucaristia. Hem de ser conscients que no anem a rebre quelcom, sinó a algú, al Fill de Déu, Creador de l’Univers i redemptor nostre. Rebem el Crist en l’Eucaristia en cos, sang, ànima i divinitat, i per la comunió ens fem una sola cosa amb Ell. Per això, l’actitud amb la qual ens atansem a combregar ha d’estar en consonància amb la nostra vida i amb la fe que professem, tenint sempre en la ment allò que ens diu l’apòstol Sant Pau:
Així, doncs, qui mengi el pa o begui la copa del Senyor indignament serà culpable de profanar el cos i la sang del Senyor. Que cadascú s’examini a si mateix, abans de menjar el pa i beure la copa, perquè qui menja i beu sense tenir present que es tracta del cos del Senyor, menja i beu la pròpia condemna. (1 Corintis 11,27-29).
A la llum del que ens diu la Paraula de Déu, ¿quines han de ser les nostres actituds per rebre nostre Senyor en la comunió?
Una vida cristiana ben cultivada és el marc en el qual hem de rebre el Senyor; també hem d’assistir a l’església amb senzillesa i modèstia, i que això es noti en el nostre aspecte extern, net i decent en el vestit; l’assemblea litúrgica no és un passi de models ni una platja on anem a refrescar-nos. Podem dir que aquestes són les actituds remotes que sempre hi han de ser presents i manifestar-se en nosaltres.
Dins de l’Església, hem d’estar atents a allò que es diu, es viu i se celebra; cal, doncs, tenir els sentits ben desperts i el cor i l’intel·lecte ben oberts perquè la nostra participació en la litúrgia sigui fructuosa. En atansar-nos a combregar, cal que anem en la fila amb una actitud humil i recollida, sense distraccions i sense parlar amb altres persones. Quan estiguem davant del Senyor, a punt de rebre’l, hem de fer un gest de reverència –les rúbriques del Missal així ho indiquen– que pot anar des d’agenollar-se per rebre la comunió, fer una genuflexió, a inclinar el cap, per posar de manifest així la nostra adoració a Jesús, present a l’Eucaristia. Quan el sacerdot o ministres ens mostra el pa consagrat i ens diu: «El Cos de Crist», hem de respondre: «Amén» amb veu clara, puix que això constitueix el nostre assentiment i és una proclamació de la nostra fe davant la comunitat cristiana.
Finalment, cal rebre la comunió amb reverència. Està permès rebre-la en la boca o parant la mà. Si hom la rep a la mà, cal observa el que ja al seu temps ensenyava sant Ciril de Jerusalem:
Quan t’apropis, doncs, avança no amb les mans esteses ni amb els dits separats, sinó fes de la mà esquerra un tron per a la mà dreta, perquè aquesta ha de rebre el Rei, i rep el cos de Crist a la palma de la mà, dient: «Amén». Després d’haver santificat els ulls amb el contacte amb el sant cos, pren-lo amb cura i procura de no perdre’n ni una engruna. Si en perdessis, seria com si perdessis un dels teus propis membres. Ja que, digues, si algú et donava unes engrunes d’or, ¿no te n’apoderaries amb tot interès procurant de no perdre’n ni una, ni de sofrir-ne cap dany? ¿I no vetllaràs amb molta més sol·licitud per una cosa més valuosa que l’or i que les pedres precioses, a fi de no perdre’n ni una engruna? (Catequesi XXIII, 21).
I ja amb el Senyor a dins nostre, restem en actitud de pregària tot donant gràcies a Déu.
