Avui contemplem Jesús que ja és adult. El nen del Pessebre es fa un home complet, madur i respectable, i arriba el moment en què ha de treballar en l’obra que el Pare li ha confiat. Així és com el trobem al Jordà en el moment de començar aquesta missió: un més en la fila d’aquells contemporanis seus que anaven a escoltar Joan i a demanar-li el bany del baptisme, com a signe de purificació i renovació interior.
Allí, Jesús és descobert i assenyalat per Déu: «Mentre pregava, s’obrí el cel i davallà damunt d’Ell l’Esperit Sant en forma visible, com un colom; i una veu digué del cel estant: “Ets el meu fill, avui t’he engendrat”» (Lc 3,21-22). És l’etapa preparatòria del gran camí que està a punt d’emprendre i que el portarà fins a la Creu. És el primer acte de la seva vida pública, la seva investidura com a Messies.
És també el proemi de la seva manera d’actuar: no obrarà amb violència, ni amb crits i asprors, sinó amb silenci i suavitat. No trencarà la canya esquerdada, sinó que l’ajudarà a mantenir-se ferma. Obrirà els ulls als cecs i deslliurarà els captius. Els senyals messiànics que descrivia Isaïas, s’acompliran en Ell. Nosaltres en som els beneficiaris perquè, com llegim avui a la carta de sant Pau:«Ell ens ha salvat, no per les nostres bones obres, sinó en virtut de la seva misericòrdia, per mitjà del baptisme regenerador i la renovació de l’Esperit Sant que va vessar abundosament damunt nostre (…). Així, salvats per la seva gràcia, Déu ens fa hereus d’acord amb l’esperança que tenim d’aconseguir la vida eterna» (Tit 3,5-7).
La festa del Baptisme de Jesús ens ha d’ajudar a recordar el nostre propi Baptisme i els compromisos que per nosaltres van prendre els nostres pares i padrins en presentar-nos a l’Església per fer-nos deixebles de Jesús: El Baptisme ens ha alliberat de tots els mals, que són els pecats, però amb la gràcia de Déu hem de complir totes les coses bones.
