Si el desànim t’abat, medita; la serenitat confortarà el teu esperit i et farà més savi per al futur.
Si estàs enutjat no t’alteris, posa a la ferida una mica de bondat, i castiga al culpable, amb tota tendresa, que en aquell moment tinguis al teu cor.
Si l’odi vol aconseguit-te, somriu i perdona. El teu amor ha de ser poderós, molt poderós, per això Déu et va donar el seu per a que vegis fins a quin punt és poderós l’amor.
Si l’enveja pretén travar els teus passos, elevat, vola sobre ella i pensa en els molts dons que has rebut tu de Déu. Els envejosos són l’arna que tot ho corroeix i ho espatlla. Així que aparta’ls de tu.
Si la indiferència et rodeja, derrota-la amb un somriure i posa mans a l’obra. I sigues conscient que la situació en que es troba l’altre persona pots patir-la tu demà.
Amplia el teu esperit en un anhel de comprensió, i la teva paraula aconseguirà penetrar fins el més íntim dels teus germans. No jutgis a ningú, les pròpies obres i el temps ho jutjaran.
Si el dolor es ceba en tu, transforma’l en llum, en llum d’experiència, i en el camí ensopegaràs menys i a més sabràs ajudar millor als demés. Sigues Cirineu, perquè potser necessitaràs també un dia tu un Cirineu.
Si un llorer del triomf t’agafa, ¡alerta! Roman seré. Sigues encara més senzill. L’orgull pot destruir la teva obra i la teva vida. Els triomfs d’aquest món són com el fum.
Si el silenci ressona al teu costat, alegra’t. La soledat et donarà alé per a tornar i prosseguir la teva tasca amb tranquilitat. En la soledat és on creix, es desenvolupa i es realitzen les persones i els seguidors de Crist, perquè en aquesta Soledat mai no estàs sol.
Amb tot això aconseguiràs aquella pau interior tan necessària a les nostres ànimes i a més aprendràs a relativitzar tot el que pertorbi la teva pau interior. Hauràs aconseguit ni més ni menys que la pau interior que Jesús tenia. ¿Et sembla poc?