En parlar del Regnat de Jesucrist a la terra, sovint ens imaginem un ideal llunyà, gairebé un horitzó inabastable. Però Jesús no va parlar mai del seu Regne com d’alguna cosa remota, sinó com d’una realitat que batega, humil i eficaç, entre nosaltres. El Regne es fa present allà on el seu Evangeli troba un cor obert, allà on la caritat fa possible allò que semblava impossible, allà on la llum de la fe trenca la foscor de la indiferència. Jesús ho explicava amb paràboles senzilles: el gra de mostassa que creix i es converteix en un gran arbust, el llevat amagat a la massa que fermenta, una llavor que creix mentre el pagès dorm. Així és el Regne: silenciós però imparable, modest però transformador. No avança amb sorolls ni imposicions, sinó mitjançant gestos aparentment petits, però que tenen la força mateixa de Déu.
Avui, vosaltres i jo som cridats a fer visible aquest Regne en la vida quotidiana. Quan tractem els altres amb misericòrdia, quan perdonem de tot cor, quan ens comprometem amb els qui pateixen, el Regne es fa més palpable. Quan eduquem els joves en la fe, quan ajudem a sostenir la vida parroquial, quan vivim amb esperança, Jesús regna una mica més en aquest món. La nostra època necessita comunitats que siguin veritables oasis d’humanitat. Necessita cristians que, sense sorolls ni pretensions, siguin llum entre les ombres. El Regnat de Crist no vindrà per màgia: vindrà quan cadascun de nosaltres permeti que Ell sigui realment el Senyor de la nostra vida.
Que aquesta setmana, en tot el que fem i diem, el nostre món pugui reconèixer una porció de Cel sembrat a la terra. Que Crist regni en els nostres cors, en les nostres famílies i en la nostra parròquia.
