Segons el relat de Marc, alguns tracten d’acostar a Jesús uns nens i nenes que corren per allà. L’única cosa que busquen és que aquell home de Déu els pugui tocar per comunicar-los alguna cosa de la seva força i de la seva vida. Pel que sembla, era una creença popular.
Els deixebles es molesten i tracten de impedir-ho. Pretenen aixecar un setge entorn de Jesús. S’atribueixen el poder de decidir qui pot arribar fins a Jesús i qui no. S’interposen entre ell i els més petits, fràgils i necessitats d’aquella societat. En comptes de facilitar el seu accés a Jesús, el obstaculitzen.
Jesús s’indigna pel comportament dels seus deixebles que és intolerable. Enfadat, els dóna dues ordres: “Deixeu que els infants vinguin a mi. No els ho impediu”. Són precisament els petits, els febles i indefensos, els primers que han de tenir obert l’accés a Jesús. “Dels que són com ells és el Regne de Déu”. En el regne de Déu i en el grup de Jesús, els que molesten no són els petits, sinó els grans i poderosos, els que volen dominar i ser els primers.
El centre de la seva comunitat no ha d’estar ocupat per persones fortes i poderoses que s’imposen als altres des de dalt. En la seva comunitat es necessiten homes i dones que busquen l’últim lloc per acollir, servir, abraçar i beneir els més febles i necessitats.
El Regne de Déu no es difon des de la imposició dels grans sinó des de l’acollida i defensa als petits. On aquests es converteixen en el centre d’atenció i cura, aquí està arribant el regne de Déu, la societat humana que vol el Pare.
Estimats germans i germanes, demanem insistentment al Senyor que ens doni un cor obert per acollir els febles de la nostra societat: els malalts, els marginats, els pobres, els refugiats, immigrants, els orfes, les vídues, els sense sostre, els sense papers; perquè … “dels qui són com ells és el Regne de Déu”.
