comunidad-cristiana-min

La vida cristiana ha de ser viscuda en comunitat i germanor. Ara bé, perquè som persones fal·libles, en la comunitat cristiana sorgiran desviacions i pecats. El pecat és tot allò que representa la negació de l’esperit evangèlic, com per exemple la injustícia en qualsevol de les seves modalitats, l’opressió dels pobres, la indiferència davant els necessitats, la manca de respecte per la creació o per la dignitat del cos humà.

Avui Jesús recomana que el cristià conscient avisi el germà pecador. Diu:

«Si el teu germà peca, ves a trobar-lo i parleu-ne vosaltres dos sols»

I recomana que, si no en fa cas, se l’amonesti en petit grup i, si encara segueix igual, sigui advertit per la comunitat. En el cas de no deixar-se convèncer i no voler-se esmenar, diu que se l’exclogui de la comunitat; però, com que sabem prou bé quin sentiment tenia Jesús envers els pagans i els publicans, amb aquestes paraules ens indica també que hem de deixar una porta oberta al retorn del germà foraviat i a la seva reconciliació. Als ulls de Jesús, interessa que la comunitat sigui realment cristiana, i que els seus membres donin, de veritat, en la vida, en la conducta i en totes les seves actuacions, la imatge de l’Evangeli.

Lamentablement avui dia som lluny de tot això. Comencem per no tenir gaire consciència de comunitat ni de germanor. Tampoc no tenim gaire clara la idea de pecat. Hem ignorat durant molt temps la pecaminositat de les injustícies polítiques, socials i econòmiques. No hem vist pecat a portar una vida de luxe i malbaratament de la riquesa, mentre milions de persones moren de fam. Trobem com a normals pensaments, actituds i maneres d’obrar en l’àmbit moral que en altres èpoques haurien estat objecte d’un gran escàndol. No ens adonem pas de com aquestes coses, i d’altres, son contràries a l’Evangeli. Segurament, la pandèmia que ha sacsejat el món de manera tan crua en aquest any 2020, que quedarà ben marcat en la història i en la memòria col·lectiva de la humanitat, ens ha obert els ulls i ens ha fet veure fets i àmbits de la nostra vida que abans ens passaven per alt. Aquest flagell ha estat com un mitjà del qual se n’ha servit Déu per sacsejar les nostres consciències. Caldrà, doncs, que ens humiliem, confiats en la benignitat de Déu i que li demanem que ens faci conscients de les nostres responsabilitats