La Quaresma és un temps litúrgic fort que ens crida a la conversió, al penediment i a la humilitat. Com el seu nom indica, consta de quaranta dies de preparació abans de la Pasqua que hem d’aprofitar per anar-nos disposant a la commemoració de la Passió, Mort i Resurrecció triomfant del Senyor el Diumenge de Pasqua. Conversió, penediment i humilitat s’entrellacen per donar-nos un veritable esperit quaresmal. Hem iniciat aquesta setmana la Quaresma amb la celebració del Dimecres de Cendra, amb la imposició de la cendra, ritual pel qual -humilment- reconeixem el que som -no-res davant Déu- i el que hem de fer -penedir-nos i retornar a Déu o atansar-nos més a Ell. El ritual de la imposició de la cendra que hem celebrat ens duu, aleshores, a recordar el nostre no-res: «Ets pols i a la pols tornaràs».
El fruit més important d’una Quaresma ben compresa és la conversió. Precisament la fórmula alternativa a l’anterior al moment de la Imposició de la cendra ha estat el següent: «Converteix-te i creu en l’Evangeli». És important tenir en compte aquestes paraules. Convertir-se és tornar-se a Déu, regressar o atansar-s’hi més. La conversió és un programa de tota la vida. Tots -sense excepció- necessitem convertir-nos: fins i tot el més sant pot ser més sant encara. Cadascú, a l’interior del seu cor, sap quina és aquella falta que el Senyor vol que deixi. La Quaresma és el temps propici per al penediment, que és una gràcia que el Senyor ens concedeix si realment ho desitgem i si el busquem de debò. Per això deia al començament que l’autèntic esperit de la Quaresma està en aquestes paraules: conversió, penediment i humilitat.
Jesucrist ens indica a l’Evangeli els mitjans especials per a ser humils, per a penedir-nos i per a convertir-nos. Són la pregària, el dejuni i l’almoina. Qui faci aquestes coses per a ser reconegut o lloat, no solament es perd els seus fruits i viure un veritable esperit quaresmal, sinó que comet un pecat ocult de manca de rectitud d’intenció, d’impuresa de cor. Feliç inici de l’exercici quaresmal.
