Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.
El 5 de gener es complien deu anys d’ençà que ens va deixar la Rosa Deulofeu per anar a la Casa del Pare, després d’una llarga malaltia que ella va saber portar amb fortalesa i confiança en el Senyor.
Rosa Deulofeu González havia nascut a Barcelona el 29 d’abril de 1959. Fou Delegada de Joventut de l’Arquebisbat de Barcelona des de l’any 1991 fins pràcticament la data de la seva mort i va fer molt bona tasca al llarg del temps que va ocupar aquest càrrec al servei de l’Església. és en aquest temps que la vaig conèixer i vaig tenir ocasió de tractar-la en moltes ocasions. Des de feia anys, a qui coneixia era al seu germà, Mn. Antoni Deulofeu, prevere de la nostra diòcesi, ja que havíem estat companys de Seminari i de la Facultat de Pràcticament tota la seva vida, la Rosa va estar al peu del canó.
La malaltia se li va manifestar quan preparava amb la Delegació de Barcelona la Trobada Mundial de la Joventut amb el Papa Joan Pau II a Madrid, a l’aeroport de Cuatro Vientos els dies 3 i 4 de maig de 2003. Malgrat que ja començaven a manifestar-se els primers símptomes, ella va voler participar a la trobada i encoratjar els joves de l’arxidiòcesi de Barcelona amb la seva joia, la seva esperança i la seva il·lusió contagiosa. Molt poques persones sabien aleshores de la seva malaltia, la qual es va fer conèixer després de la trobada.
Són moltes les anècdotes i vivències comunes que podria explicar d’ella, especialment quan vam haver de preparar activitats conjuntes el temps que jo era vicari de Capellades i després de Corpus Christi, a Barcelona, sobretot els Aplecs de l’Esperit; però això em portaria a haver d’escriure molt i allargar-me massa; només destacaré que en ella sempre s’aliaven la fe i l’alegria amb una generosa dedicació i capacitat de treball. Podem dir que la Rosa estava dedicada en cos i ànima a l’evangelització dels joves, per als quals sempre va ser una gran mestra amb un tarannà humil i efectiu d’acompanyant.
El llibre que s’ha escrit sobre ella, Rosa, el somriure de la fe, recull molts testimoniatges escrits per ella mateixa que ens la presenten com una dona ferma, d’intensa pregària i fe profunda. La Rosa Deulofeu és per a tothom, i especialment per als joves, un exemple excel·lent d’una cristiana seglar, conseqüent amb la seva fe i profundament enamorada de Jesucrist, a qui va consagrar tota la seva vida. El seu procés de canonització segueix endavant; que ella, des del cel, ens ajudi a nosaltres, els seus germans en la fe, que encara caminem aquí a la terra, a fer visible i present el Regne de Déu pel qual ella tant va treballar. Amb agraïment a Déu, ens acollim a la seva intercessió.
