El misteri de l’elecció lliure i gratuita de Déu centra les tres lectures litúrgiques d’aquest cinquè diumenge.
Isaïes és elegit durant una acció litúrgica al temple de Jerusalem: «Vaig sentir la veu del Senyor que em deia: “¿A qui enviaré?”». Pere, per la seva banda, percep l’elecció divina en mig del seu ofici de pescador: «No tinguis por, des d’ara seràs pescador d’homes». Finalment, Pau evoca l’aparició de Jesús ressuscitat, camí de Damasc, a ell, «el menor dels apòstols… però per la gràcia de Déu sóc allò que sóc». L’Evangeli ens ofereix el diàleg, senzill i profund alhora, entre Jesús i Simó Pere, diàleg que podríem fer nostre: enmig de les aigües tempestuoses d’aquest món, ens esforcem per nedar contra corrent, buscant la bona pesca d’un anunci de l’Evangeli que obtingui una resposta fructuosa…
Les nostres forces no són suficients per portar el missatge del Regne als altres. Necessitem alguna cosa més: «Mestre, ens hem escarrassat tota la nit i no hem pescat res; però, perquè vós ho dieu, calaré les xarxes». Aquesta resposta de Pere la podem entendre en relació amb les paraules de Maria a les noces de Canà: «Feu el que Ell us digui». I és en el compliment confiat de la voluntat del Senyor que la nostra feina resulta profitosa.
Trobem també als textos litúrgics d’avui tres paradigmes diferents d’una única actitud: Isaïes, a la pregunta de Déu: «¿A qui enviaré?», respon: «Sóc aquí, envieu-me». Pere, en escoltar Jesús que el crida a ser “pescador d’homes”, juntament amb els seus companys de feina, reacciona generosament: «Ho van deixar tot i el van seguir». No menys generosa és l’actitud de Pau; després de la caiguda a terra i d’haver sentit la veu de Jesús ressuscitat, pregunta al seu interlocutor: «¿Què voleu que faci?» El Senyor crida els Apòstols a ser pescadors d’homes, però el veritable pescador és Ell, i ells ho deixen tot i segueixen el Senyor. Som també nosaltres capaços de deixar-ho tot i seguir el Senyor com ho van fer els Apòstols?