Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.
Ser Parròquia no és assumir la formalitat d’aquest nom simplement perquè vivim en una demarcació, és una qüestió de sensibilitat i de sentit de pertinença. En bona part som el que sentim i estimem, ens mouen més les experiències que les idees; les idees no ens serveixen sinó comporten experiències de vida personals i compartides. Mentre la fe i l’Evangeli bategui fort entre nosaltres serem i sentirem que som l’Església de Jesucrist en la nostra parròquia. Som Església en la Parròquia: descobrim que hem estat batejats en l’Esperit, que la fe en Jesucrist ens ha portat a prendre consciència de l’amor amb què Déu estima; que la fe ens ajuda a viure, a lluitar, a tenir esperança, a estimar… malgrat les nostres limitacions i incoherències.
Som Església pel que fa a la voluntat de ser i fer una comunitat parroquial: la fe en Jesucrist ens fa mirar els altres com a germans. Si ens coneixem de prop, podem recrear lligams d’amistat i d’estimació; si no en sabem res o ens ignorem, ens sentirem lligats només per la vinculació d’una demarcació territorial que engloba uns serveis religiosos. Som Església pel que fa al compromís de ser una comunitat parroquial fraterna i solidària: Els germans preferits de Jesús haurien de ser els nostres germans preferits, d’aquí i d’allà, de prop i de lluny: els qui pateixen per qualsevol causa, els empobrits i exclosos, les víctimes de les injustícies, els malalts,… és l’expressió més eloqu\u0308ent de la nostra fe que actua per la caritat (Ga 5,6).
Som Església perquè descobrim, contemplem, estimem, agraïm i celebrem la presència i l’obra de Déu en cada persona, en els esdeveniments i les coses. També manifestem, compartim i nodrim la nostra fe en Jesucrist, en l’experiència d’espiritualitat evangèlica i en la celebració dels sagraments, especialment a través l’Eucaristia, i en la vida que anem teixint, personalment i comunitària al nostre entorn. Som Església en la comunió eclesial si tenim la voluntat de veure allò que hi ha de positiu en l’altre, acollir-lo, valorar-lo com a regal de Déu, tot donant espai al germà, puix que formem part d’una comunitat universal que és l’Església catòlica, amb el seu ordre i desordre, igualment com entre nosaltres també hi ha ordre i desordre, i això sempre ens ha de fer comprensius. Som Església missionera: tots som de Déu, però no tothom coneix Jesucrist i el seu projecte evangèlic de vida, ni tothom sent el seu amor en forma de justícia, igualtat i fraternitat. Seríem uns cristians dolents si guardéssim tancada i barrada la fe i la vida en Jesucrist. Aquesta seria una gran injustícia, un pecat contra l’Esperit Sant. Al final de l’evangeli de Marc, Jesús ens ho diu ben clar:
Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l’evangeli a tota la humanitat. (Mc 16,15).
Som Església en la formació permanent i en el compromís de servei: En la nostra comunitat cal promoure la participació corresponsable i els carismes de tothom, però això esdevindrà gairebé impossible si ens falta l’interès per a la nostra pròpia formació permanent com a cristians. Les comunitats parroquials hauran d’organitzar-se de manera que ofereixin diverses possibilitats i serveis per al creixement com a deixebles de Jesús. Demanem que l’Esperit il·lumini la vida de la nostra parròquia i, encengui en els nostres cors actituds generoses d’acolliment, de disponibilitat, de vida cristina personal i comunitària, de comunió i de voluntat de servei evangelitzador.
