Ser Parròquia no és assumir la formalitat d’aquest nom simplement perquè vivim en una demarcació, és una qüestió de sensibilitat i de sentit de pertinença. En bona part som el que sentim i estimem, ens mouen més les experiències que les idees; les idees no ens serveixen sinó comporten experiències de vida personals i compartides. Mentre la fe i l’Evangeli bategui fort entre nosaltres serem i sentirem que som l’Església de Jesucrist en la nostra parròquia. Som Església en la Parròquia: descobrim que hem estat batejats en l’Esperit, que la fe en Jesucrist ens ha portat a prendre consciència de l’amor amb què Déu estima; que la fe ens ajuda a viure, a lluitar, a tenir esperança, a estimar… malgrat les nostres limitacions i incoherències.
Som Església pel que fa a la voluntat de ser i fer una comunitat parroquial: la fe en Jesucrist ens fa mirar els altres com a germans. Si ens coneixem de prop, podem recrear lligams d’amistat i d’estimació; si no en sabem res o ens ignorem, ens sentirem lligats només per la vinculació d’una demarcació territorial que engloba uns serveis religiosos. Som Església pel que fa al compromís de ser una comunitat parroquial fraterna i solidària: Els germans preferits de Jesús haurien de ser els nostres germans preferits, d’aquí i d’allà, de prop i de lluny: els qui pateixen per qualsevol causa, els empobrits i exclosos, les víctimes de les injustícies, els malalts,… és l’expressió més eloqu\u0308ent de la nostra fe que actua per la caritat (Ga 5,6).
Som Església perquè descobrim, contemplem, estimem, agraïm i celebrem la presència i l’obra de Déu en cada persona, en els esdeveniments i les coses. També manifestem, compartim i nodrim la nostra fe en Jesucrist, en l’experiència d’espiritualitat evangèlica i en la celebració dels sagraments, especialment a través l’Eucaristia, i en la vida que anem teixint, personalment i comunitària al nostre entorn. Som Església en la comunió eclesial si tenim la voluntat de veure allò que hi ha de positiu en l’altre, acollir-lo, valorar-lo com a regal de Déu, tot donant espai al germà, puix que formem part d’una comunitat universal que és l’Església catòlica, amb el seu ordre i desordre, igualment com entre nosaltres també hi ha ordre i desordre, i això sempre ens ha de fer comprensius. Som Església missionera: tots som de Déu, però no tothom coneix Jesucrist i el seu projecte evangèlic de vida, ni tothom sent el seu amor en forma de justícia, igualtat i fraternitat. Seríem uns cristians dolents si guardéssim tancada i barrada la fe i la vida en Jesucrist. Aquesta seria una gran injustícia, un pecat contra l’Esperit Sant. Al final de l’evangeli de Marc, Jesús ens ho diu ben clar:
Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l’evangeli a tota la humanitat. (Mc 16,15).
Som Església en la formació permanent i en el compromís de servei: En la nostra comunitat cal promoure la participació corresponsable i els carismes de tothom, però això esdevindrà gairebé impossible si ens falta l’interès per a la nostra pròpia formació permanent com a cristians. Les comunitats parroquials hauran d’organitzar-se de manera que ofereixin diverses possibilitats i serveis per al creixement com a deixebles de Jesús. Demanem que l’Esperit il·lumini la vida de la nostra parròquia i, encengui en els nostres cors actituds generoses d’acolliment, de disponibilitat, de vida cristina personal i comunitària, de comunió i de voluntat de servei evangelitzador.
