La catequesi és un dels pilars de la vida de l’Església. A Fets 2,42, se’ns diu que els primers cristians “eren assidus a l’ensenyament dels apòstols”. Al llarg de la història, l’ensenyament apostòlic s’ha desenvolupat a través de tres canals: la Predicació, la Catequesi i el Magisteri de l’Església. Per tot això, hem d’entendre que la catequesi no és un fet puntual reduït a la preparació “immediata o remota” d’uns determinats sagraments, sinó un procés de formació i creixement en el discipulat cristià en el qual tots hi estem involucrats.
La missió de la catequesi no és donar-nos una mera informació, sinó ajudar-nos a viure la fe per ser deixebles de Jesucrist cada dia més compromesos. Abans de tornar al Pare, Jesús ens va donar aquest encàrrec:
Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-losdeixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant i ensenyant-los a guardar tot allò que us hemanat. (Mt 28,19-20).
D’aquestes quatre accions quina és la més important?
Anar se’ns ha donat molt bé al llarg de la història; hem anat a tot arreu a predicar l’Evangeli, l’Església ha establert missions i ha portat el missatge de Jesucrist als llocs més remots del món. Batejar ho fem molt sovint, tot incorporant nous membres a l’Església; hem batejat al llarg de la història homes i dones de totes les edats, condicions socials, nacionalitats i cultures. Ensenyar també sens dóna bé, puix que l’Església ha creat arreu del món una eficient xarxa d’escoles i dóna a la Catequesi una gran importància. Però, ¿què diem de Fer deixebles? Aquest és l’acció més important i la que dóna sentit a totes les altres: anem, ensenyem i bategem en funció de fer deixebles del Crist, i això potser és el que ens costa més. Anem, ensenyem i bategem i alhora ens preguntem on són els deixebles. No ens movem per conèixer altres indrets; no bategem per fer cerimònies i festes i agregar gent a l’Església de manera nominal; no ensenyem només per tenim un cúmul de coneixements. Tot això ho fem per fer deixebles que tinguin una relació personal, vital i profunda amb Jesucrist. Aquesta és la finalitat de la catequesi, i arribar-hi demana un procés que es desenvolupa en el temps. Per això, el projecte catequètic de l’Església vol atènyer a tothom: nens, adolescents, joves i adults, en una catequesi oberta a tothom i entesa com un procés de creixement i maduració. No podem entendre la catequesi com unes classes que duren dos anys per preparar-se a la primera comunió “una cosa que, per altra banda, pocs saben en realitat de què es tracta”. Si volem ser cristians de debò ens hem de prendre seriosament la catequesi, com els primers cristians, que eren assidus a l’ensenyament dels apòstols, per viure en comunió amb Jesucrist i esdevenir veritables deixebles seus.
