Avui és el primer diumenge d’octubre, el mes missioner per excel·lència. Un mes que comença amb la memòria de Santa Teresina de l’Infant Jesús, patrona de les missions i en el qual se celebra a més el Diumenge Mundial de la Propagació de la Fe, el Domund. Un missioner és aquell que, allà on va, porta al fe cristiana, l’Evangeli. Aquest diumenge, la Paraula de Déu ens parla precisament de la fe.
1. A la primera lectura escoltem el plany del profeta Habacuc davant les desgràcies ocorregudes al seu voltant i davant l’escàndol que produeix el silenci aparent de Déu. El profeta acut a Déu demanant-li auxili davant les injustícies i la violència. Tanmateix, la resposta de Déu no ofereix una solució als seus problemes, com el profeta espera, sinó que l’invita a perseverar en la fe. Déu no roman pas indiferent davant els sofriments dels homes, sinó que anuncia un càstig per als injustos, mentre que «el just viurà perquè ha cregut». És la fe la que salva el creient. Una fe que és confiança en Déu i que prové de l’amor del Crist. Molt sovint hem sentit expressions com aquesta: «Jo tinc molta fe en tal sant o en tal imatge del Crist o de la Mare de Déu». Està molt bé tenir devoció a un sant o a una advocació de Maria. Però la fe no és un sentiment o una devoció particular, sinó que implica la vida entera, és una trobada amb el Crist, amb la misericòrdia de Déu. No podem dir que tenim fe si la nostra vida no canvia segons l’ensenyament de l’Evangeli. Per això, la resposta de Déu a Habacuc no és la solució dels seus problemes, sinó la confiança en un Déu que estima i que està al costat de qui pateix.
2. A l’Evangeli d’avui trobem una petició feta pels deixebles a Jesús: «Doneu-nos més fe». Els deixebles reconeixen que la seva fe és pobre i dèbil. Molt sovint han escoltat Jesús predicant i l’han vist fer miracles, el segueixen de debò, però en el fons del seu cor encara no tenen una confiança plena en un Déu que vol que li lliurem tota la nostra vida. La resposta de Jesús és una invitació a no preocupar-nos per la quantitat de fe, o de la seva mida, sinó a cercar una fe veritable, autèntica, que concordi amb les nostres paraules i accions. Per això els diu que encara que la seva fe sigui petita com un gra de mostassa, una llavor diminuta que es pot perdre fàcilment, si és autèntica seran capaços de manar a una morera d’arrencar-se del seu lloc i trasplantar-se al mig del mar. No importa la quantitat de fe, sinó l’autenticitat. Jesús explica tot seguit, amb l’exemple de l’amo i el criat, que la fe no consisteix pas a esperar que Déu faci el que nosaltres li demanem, sinó en servir Déu amb senzillesa, reconeixent-lo com a Senyor de la nostra vida i de la nostra història.
3. La fe és servei. Com Jesucrist ha fet amb nosaltres en rentar-nos els peus i donant la seva vida a la creu, així hem de fer també nosaltres. Sant Pau exhorta a Timoteu a no avergonyir-se de Déu quan arribin les dificultats, sinó que prengui part en els treballs per l’Evangeli, puix que és Déu qui dóna força als qui tenen fe, una força capaç de moure una morera fins plantar-la en el mar només amb la paraula. Que Déu ens faci instruments que duguin la seva paraula allí on anem, com a autèntics missioners del seu Evangeli.
