Aprofita el que la vida t’ofereix per arribar alt, arribar lluny… és a dir per arribar a Déu que sempre t’espera. En Ell ho trobaràs tot i a més sense haver de comprar res; gratis.
Ningú no camina per la vida sense haver trepitjat en fals moltes vegades. No et creguis el contes de fades. El camí cap a Betlem està ple d’obstacles. I a més trobaràs molts “messies i herodes” de pacotilla, però no et detinguis.
Ningú no aconsegueix la meta amb un sol intent, ni perfecciona la vida amb una sola rectificació, ni aconsegueix altura amb un sol vol. Per tant, cuidat amb distreure’t amb l’efímer! La teva meta, recorda, està a Betlem, en el diví.
Ningú no mira la vida sense acovardir-se en moltes ocasions, ni es fica en el vaixell sense témer-li a la tempestat, ni arriba al port sense remar moltes vegades. Però malgrat les dificultats, si perseveres, la fe et portarà fins al portal. I allí trobaràs la pau interior que tant necessites.
Ningú no arriba a l’altra riba sense haver anat fent ponts per passar; ni aprecia la llum sense primer haver estat a les fosques; ni la salut sense haver-hi estat malalt; ni sap el que significa Crist sense haver passat per la “nit fosca”. No siguis tan ingenu. O és que creus que per als mags el camí va ser de roses?
Ningú no pot jutjar sense conèixer primer la seva pròpia debilitat, perquè en cas contrari és un fariseu. Per tant fes silenci, entra al teu interior, obre el teu cor i despulla-ho davant Déu. A Betlem arriben abans els publicans sincers que els que només es donen cops de pit.
Ningú no sent l’amor sense provar les seves llàgrimes, ni cull roses sense sentir les seves espines, ni descobreix qui és el seu amic fins que arriben les dificultats. Com vols arribar doncs tu a Betlem sense ensopegar primer i aixecar-te?
Ningú cull collites sense provar moltes amargures, enterrar moltes llavors, abonar molta terra i aguantar inclemències del temps. Doncs cull tots els esforços que en la teva vida t’hagin semblat erms i porta’ls a Betlem. T’asseguro que sortiràs d’allà com si tu també haguessis tornat a néixer.
Ningú no reconeix l’oportunitat fins que aquesta passa pel seu costat i la deixa anar. Doncs obre els ulls i el cor que per això te’ls va posar Déu. I no deixis passar aquest Nadal sense conèixer el que él l’amor veritable. No et deixis enlluernar per les llums i el adorns. Deixa’t adornar per Déu i no et penediràs.
Ningú no aconsegueix el seu ideal sense haver pensat moltes vegades que perseguia un impossible. No, no siguis conformista, Déu no et va fer així. A Betlem t’espera el que va fer possible l’impossible. I tu recorda que estàs creat a imatge i semblança seva, per això, no desisteixis, no et rendeixis. Esborra del teu vocabulari el “no puc”.
Ningú no deixa l’ànima lluent sense el poliment diari de Déu. Seràs bo, si et deixes fer bé per Déu. Seràs el que tant temps estàs esperant ser, si per fi, et deixes modelar per Ell. Mira tot el que envolta a Betlem i veuràs que poc s’assembla a tot el que t’envolta!
Ningú fa obres sense martellejar sobre el seu edifici, ni conrea amistat sense renunciar a si mateix, ni perdona sense abans sentir el perdó, ni estima fina que sofreix per qui estima, ni comprèn sense fiar-se de Déu. és que el camí recorregut per Josep i Maria creus que va ser angèlic?
Ningú no troba el peu de DéU fins a caminar per la set del desert, ni coneix l’alegria, sense haver passat per la tristesa, ni valora l’autèntic sense primer haver-se enganyat o deixat enganyar pel passatger. Què et pensaves, que Déu t’estima tan poc com per donar-t’ho tot fet? Déu et dona els dons però no et creuis de braços, utilitza’ls com a prolongació del de Déu.
Ningú no deixa d’arribar, quan es té la cladedat d’un do, el creixement de la seva voluntat, l’abundància de la vida, el poder per realitzar-se i l’impuls de DéU. I tu dius que tens fe? Doncs menys gesticulacions i més obres.
Ningú por fer el camí per tu; comença a caminar i arribaràs a Betlem. Després de tot el que s’ha dit, segur que trobaràs algun Estel en el camí que et guiarà. Però si et trobes “modelets” pel camí de la vida no els confonguis amb l’Estel, perquè et perdran.
Ningú deixa d’arribar quan de debò s’ho proposa. Si treus tot el que tens: coratge, decisió, paciència i perseverança i ets amb DéU…aribaràs! BON VIATGE!
