Aprendràs la diferència entre donar la mà i socórrer un ànima, entre una llàgrima de cocodril i una llàgrima d’amor, entre llàstima i compassió, entre festa i alegria.
Aprendràs que estimar no significa posseir, que la voluntat sense lliurament no val gens i que companyia no sempre significa seguretat, sinó aventura.
Començaràs a aprendre que els petons no són contractes, ni regals, ni promeses, ni compliments…sinó amor.
Començaràs a acceptar les teves derrotes amb el cap alçat i la mirada enfront, amb la gràcia d’un nen i no amb la tristesa d’un adult. Llavors estaràs en el bon camí per madurar.
Aprendràs a construir avui tots els teus camins, perquè el terreny de demà és incert per als projectes i el futur té el costum de caure en el buit.
Després d’un temps aprendràs que el sol crema si t’exposes massa… i que l’ombra d’un amic guareix moltes cremades, alleuja moltes amargors i dóna molt de consol.
Acceptaràs, fins i tot, que les persones bones podrien ferir-te alguna vegada i necessitaràs perdonar-les…
Aprendràs que comptar amb l’Amic pot alleujar els dolors de l’ànima… i fins a fer créixer gessamins en el jardí del teu cor.
Descobriràs que porta anys construir confiança i amb prou feines uns segons destruir-la, i que tu també podràs fer coses de les quals et penediràs la resta de la vida.
Aprendràs que la veritable amistat continua creixent malgrat les distàncies, i que no importa que és el que tens, sinó a qui tens en la vida, i que moltes vegades un amic de debó és la teva veritable família.
Aprendràs que l’amistat com la fe, es demostra amb le obres i el temps. I si és veritable, l’amistat, és eterna.
T’adonaràs que pots passar bons moments amb el teu millor amic fent qualsevol cosa o simplement res, només pel plaer de gaudir de la seva companyia.
Descobriràs que moltes vegades prens a la lleugera a les persones que més t’importen i per això, sempre hem de dir a aquestes persones que les estimem, perquè mai no estarem segurs de quan serà l’última vegada que les vegem.
Aprendràs que les circumstàncies i l’ambient que ens envolten tenen influència sobre nosaltres, però nosaltres som els únics responsables del que fem.
Començaràs a aprendre que no ens hem de comparar amb els altres, excepte quan vulguem imitar-los per millorar, però mai per competir.
Descobriràs que porta molt temps arribar a ser la persona que vols ser, i que el temps és curt. Aprofita-ho doncs, no ho malbaratis.
Aprendràs que no importa a on vas arribar, sinó a on et dirigeixes i, si has perdut el rumb, tens a Crist que t’acompanya i et guia, encara que moltes vegades et porti per camins insospitats.
Aprendràs que si no controles els teus actes, ells et controlaran, i que ser flexible no significa ser feble o no tenir personalitat, perquè no importa com de delicada i fràgil sigui una situació: sempre existeixen dos costats.
Aprendràs que herois són les persones responsables i coherents, perseverants i fidels, que van fer el que era necessari, enfrontants les conseq\u00fcències…
Aprendràs que la paciència requereix molta pràctica i molt d’amor, molt de temps i molt de perdó i si no, que li preguntin a Crist.
Descobriràs que el camí de la fe de vegades és incomprensible, però Déu sempre posa algú al teu costat, perquè no vagis sol pel camí.
T’adonaràs que madurar té més que veure amb el que has après de les experiències, que amb els anys viscuts.
Aprendràs que quan sents ràbia, tens dret a tenir-la, però, això no et dóna el dret de ser cruel.
Descobriràs que només perquè algú no t’estima de la forma que vols, no significa que no t’estimi, perquè hi ha persones que ens estimen, però que no saben com demostrar-ho…
Aprendràs que no sempre és suficient ser perdonat per algú, algunes vegades hauràs d’aprendre a perdonar-te a tu mateix.
Aprendràs que amb la mateixa severitat amb la qual jutges, també seràs jutjat i, en algun moment, condemnat.
Aprendràs que no importa en quants trossos es va partir el teu cor, el món no es deté perquè l’arreglis. Així que aixeca’t i continua.
Aprendràs que el temps no és alguna cosa que pugui tornar enrera, per tant, has de conrear el teu propi jardí i decorar la teva ànima, en comptes d’esperar que algú et porti flors.
Llavors i només llavors, sabràs realment el que pots suportar; t’adonaràs del fort que ets i podràs anar molt més lluny del que pensaves quan creies que no es podia més. és que la vida, realment val la pena quan tens el valor d’enfrontar-la, si segueixes al que neix a Betlem!!! BON NADAL!
