En l’Any Sant de la Misericòrdia és molt adient parlar de de la Penitència, ja que l’anunci de l’Evangeli de la Gràcia i la Misericòrdia de Déu és una crida a la conversió. No em centraré ara tant en la vessant de la penitència en tant que sagrament, del qual cal remarcar també la seva importància en la vida del cristià, com en la dimensió que té la penitència d’actitud de recerca de la reconciliació amb Déu, de conversió, de canvi de vida i també de pràctica ascètica. L’alegria que ens porta l’Evangeli no exclou pas la penitència. Sant Francesc d’Assís, que és per a tots els temps un model de joia evangèlica, va fundar el seu orde com una comunitat de persones dedicades a la penitència, i això ho va voler tant per als frares, com per a les monges i per als laics terciaris, perquè correspon a la crida que fa Jesús a l’inici del seu ministeri públic: “S’ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova” (Mc 1,15). Per altra banda, ens trobem ben endins de la Quaresma, que és el temps fort de penitència en la vida i espiritualitat de tota l’Església.
En el camí penitencial, ens trobem la Benaurada Verge Maria, no perquè ella hagués estat penitent o hagués necessitat de conversió, sinó perquè ens acompanya i ens dóna consol en les tribulacions. La Mare de Déu, que mai no va necessitar fer penitència per ella mateixa, puix que estava exempta de pecat, ens acompanya en el camí i ens anima a ser fidels deixebles del seu Fill. D’ella podem recordar dos ensenyaments que es van materialitzar en dues frases recollides pels evangelis i en l’actitud i la pràctica de tota la seva vida: “Sóc l’esclava del Senyor, que es compleixin en mi les teves paraules” (Lc 1,38) i “Feu tot el que Ell us digui” (Jn 2,5). Si fem com ella i seguim el seu consell, aleshores anirem pel bon camí i el nostre seguiment de Jesucrist serà autèntic.
Gràcies al fet que ella ens acompanya i no ens deixa mai, la Mare de Déu es converteix en el nostre refugi i en el nostre consol. El la lletania del Rosari la saludem com a “Refugi dels pecadors”, “Consol dels afligits” i “Auxili dels cristians”. Podem dir que aquesta és la base per veure-la també com a “Consol dels penitents”, ja que mentre caminem en aquesta vida tots ens hem de convertir i a tots ens cal fer penitència en major o menor grau, una penitència que ens ajudi a esdevenir purs com ho és ella als ulls de Déu. Agraïm, doncs, a Jesucrist, que en la gran família dels fills de Déu, Ell hagi volgut donar-nos la seva Mare com a Mare nostra, perquè en moments difícils o de tristesa, en els moments més durs de la nostra vida, ella hi serà al costat nostre per confortar-nos i sostenir-nos en la fe.
