Ben aviat començarem el mes de maig, considerat tradicionalment com el mes de Maria. El mes marià per excel·lència s’obre amb la figura del seu espòs, pare legal del Crist i protector de la Sagrada Família: sant Josep. Contemplem la seva figura des de la perspectiva de l’home treballador, que contribueix a fer un món més just i humà i que malda per sostenir la seva família i ajudar-la a viure seguint els camins de Déu.
Els Evangelis ens presenten la figura de Josep de Natzaret com un home bo i just, discret i amb una gran experiència espiritual, la qual cosa es posa de manifest en la comunicació que té Déu amb ell a través dels somnis (Mateu 1,20-21 i 2,13). Els escrits bíblics no recullen d’ell cap paraula que hagués pronunciat, però sí uns fets i unes actituds que ens mostren la seva confiança i la seva fidelitat a Déu.
Sant Josep és un home de silenci i meditació que no es deixa emportar pels impulsos. Davant un fet que no comprèn, l’espera d’un fill per part de la seva promesa, Maria (Mateu 1,18-19), no actua amb precipitació, sinó que guarda silenci, medita, reflexiona i mira de prendre al solució més adient. Gràcies a aquesta actitud d’espera i confiança, Déu troba el moment i la circumstància més apropiats per comunicar-li a través d’un somni el naixement del Salvador i per fer-li saber que ell té un paper important en aquest esdeveniment (Mt 1, 20-25). Des d’aleshores, sant Josep quedarà constituït com a pare legal de Jesús, el seu protector i el protector de la Mare del Fill de Déu, que és alhora la seva esposa. Per aquest motiu, l’Església ha reconegut en l’espòs de Maria el seu propi protector i patró, un dels models més ferms de fidelitat a la voluntat de Déu en el seguiment de Jesucrist.
Després dels fets de la infantesa de Jesús, els Evangelis no tornen a mencionar Josep; només en el moment de la visita que el Messies fa a Natzaret, quan ja ha iniciat la seva missió pública, se’n fa una breu referència en preguntar-se els seus veïns tot estranyats de la saviesa i les paraules de Jesús: «¿No és el fill de Josep, aquest?» (Lluc 4,22). Segons la tradició, quan Jesús va començar el seu ministeri públic, sant Josep ja havia mort. I aquí veiem com ell va acceptar la vocació silenciosa però eficaç a la qual Déu el cridava i com va assumir humilment el fet de ser un instrument que Déu va fer servir per fer avançar la història de la salvació de la humanitat. La vida i l’exemple de Sant Josep ens mostra com Déu és qui té la iniciativa de totes les coses i, no obstant això, ha volgut comptar amb nosaltres: amb el que som i amb el que fem, amb les nostres il·lusions i esperances, els nostres treballs i projectes, les nostres alegries i les nostres tristors. Ens ensenya també que en totes les coses ens hem de posar a les mans de Déu i buscar-lo en el silenci i la pregària confiada.
