Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.
La Paraula de Déu ens convida a reflexionar sobre el sentit de la vida i a pensar en el fet que la mort ens arribarà un dia, en el qual Déu ens cridarà definitivament a la seva presència; no podem pas oblidar-ho, no tant perquè haguem de tenir por del que passarà després, sinó per viure amb autenticitat, tal com Jesucrist ho espera i ho vol de nosaltres.
Si Déu ens ha creat i ens ha salvat per mitjà del seu Fill Jesucrist perquè arribem a la felicitat de la vida eterna, ¿per què no treballar amb ganes per tal de fer possible aquesta felicitat ja en el nostre món? ¿Per què no viure procurant-nos l’oli de les bones obres, que fa possible que la nostra llum irradiï? Ara és el moment de mostrar que ens estimem, que som capaços de perdonar i de compartir. ¡Se’ns presenten tantes oportunitats a la vida que sovint desaprofitem i deixem escapar! Tot el que no facis quedarà per fer i, d’aquesta manera, en el món hi haurà menys llum i menys felicitat. Aquesta és la lliçó que podem treure del fet que les noies prudents assenyalin a les desassenyades que elles no els poden prestar l’oli, sinó que l’han d’anar a comprar. Així, el missatge de l’Evangeli és una crida a la responsabilitat personal.
El sentit de la responsabilitat es remarca també amb l’exhortació de Jesús a vetllar, a estar atents a la vida, a les persones que ens envolten i a nosaltres mateixos. És una lluita contra la rutina i l’ensopiment que ens poden causar la seguretat d’una manera de pensar, del benestar econòmic o social, del reconeixement que gaudim… Alhora que vetllem, també se’ns convida a esperar i tenir paciència.
En un món marcat per les presses, per l’eficàcia immediata, pel neguit de voler tenir-ho tot controlat, per la recerca del plaer instantani, saber esperar i tenir paciència són qualitats que ens atansen a Déu, ja que Ell té una paciència infinita amb nosaltres i no deixa d’esperar mai la nostra resposta. Ara bé, esperar no vol dir creuar-se de braços, sinó posar-se a disposició del Regne que ve, ja que de la nostra manera de viure dependrà que vingui més aviat o que es retardi. No dubtem mai que l’espòs, Jesucrist, arriba i ve a nosaltres, però no oblidem tampoc que nosaltres el fem ja present en el món.
L’Eucaristia és el gran moment de l’espera i del trobament amb el Senyor: fem el memorial de la seva mort i resurrecció mentre esperem l’acompliment definitiu de la seva obra. L’Eucaristia és també el moment del trobament amb el Senyor necessitat: és el temps del desvetllament de la caritat que ens fa veure present el Senyor en els germans necessitats: «Tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus, a mi m’ho féreu». L’oli de l’amor fratern farà ben lluminosa la nostra vida i portarà la pau i la salvació als altres.
