Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.
Acostumats a escoltar les Benaurances tal com hi apareixen a l’Evangeli de Mateu, se’ns fa dur als cristians dels
països rics llegir el text que ens ofereix Lluc. Segons sembla, aquest evangelista i no pocs dels seus lectors eren gent d’una classe acomodada. Tanmateix, lluny d’endolcir el missatge de Jesús, Lluc el va presentar de manera més provocativa. Al costat de les benaurances als pobres, l’evangelista recorda les malaurances als rics: «Feliços els pobres… els qui ara passeu fam… els qui ara ploreu». L’Evangeli no pot ser escoltat d’igual manera per tothom. Mentre que per als pobres és una Bona Notícia que els invita a l’esperança, per als rics és una amenaça que els crida a la conversió. ¿Com escoltar aquest missatge a les nostres comunitats cristianes?
Abans de res, Jesús ens posa a tots davant la realitat més sagnant que hi ha en el món, la que a Ell li feia sofrir més, la que més arriba al cor de Déu, la que és més present als seus ulls. Una realitat que des dels països rics mirem d’ignorar i silenciar una i altra vegada, encobrint de mil maneres la injustícia més cruel i inhumana de la qual en som culpables en bona mesura. ¿Volem seguir alimentant l’autoengany o obrir els ulls a la realitat dels pobres?¿En tenim voluntat de debò?¿Ens prendrem seriosament alguna vegada aquesta immensa majoria dels qui viuen desnodrits i sense dignitat, els qui no tenen veu ni poder, els qui no compten pas en la nostra marxa cap al benestar? Els cristians encara no hem descobert tota la importància que poden tenir els pobres en la història del cristianisme. Ells ens il·luminen més que ningú per a veure’ns en la nostra pròpia veritat, sacsegen la nostra consciència i ens conviden permanenment a la conversió. Ells ens poden ajudar a configurar l’Església del futur de manera més evangèlica. Ens poden fer més humans i capaços d’austeritat, solidaritat i generositat.
L’abisme que separa rics i pobres continua creixent de manera imparable. En el futur serà cada cop més impossible presentar-se davant del món com Església de Jesús ignorant els més febles i indefensos de la Terra. O ens prenem seriosament els pobres o oblidem l’Evangeli. Als països rics ens resultarà cada vegada més difícil escoltar l’advertiment de Jesús: «No podeu ser servidors de Déu i dels diners». Se’ns farà insuportable.
