Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.
Avui conmemorem l’entrada gloriosa i triomfant de Jesús a Jerusalem, proclamat com el Messies i tot seguir celebrem la Missa de la Passió. Potser ens pensem que la Mort i la Resurrecció són coses del Passat. Us comparteixo una actualització que vaig fer fa anys del quart càntic del Servent (Is. 52,13-53,12), que ens pot ajudar a descobrir que la Passió, Mort i Resurrecció són ben actuals.
En Manel se’n sortirà, acabarà els estudis, trobarà feina i formarà una família, serà feliç i viurà honradament. Tots s’horroritzaven de veure’l, era conflictiu, es barallava amb tothom, sempre estava expulsat de l’institut. Ell ens mostrarà que s’ha de creure en les persones, en la seva capacitat de redempció. Ningú se’n sabrà avenir ni entendran com ha passat tot això. Qui pot creure el canvi que ha fet en Manel? Què i qui ha produït en el Manel aquesta transformació?
En Manel ha crescut en un ambient inhòspit, amb pares separats, vivint a casa l’àvia amb els pares barallats i lluny d’ell. L’àvia, pobra dona, amb prou feines aconseguia que fes els àpats a casa. Passava les hores mortes al carrer, vivia entre bandes, a escola era incapaç d’estudiar, destorbava a les classes, molestava els companys, malvist dels professors, marginat pels companys, ningú creia en ell, tothom el considerava un cas perdut pel qual no cal fer cap esforç. De fet, ell portava les nostres malalties, tots els pecats de la nostra societat: l’individualisme, l’afany de consum i posseir, la violència… Ell patia la separació dels pares, la manca d’afecte, la manca de referents… Tothom el considerava indigne de ser humà, però ell era la víctima de la nostra societat i del seu entorn. Quan el feien fora de l’institut ho acceptava i prou. No protestava, però encara queia més en la marginalitat. Entre tots l’hem condemnat.
Qui es preocupa d’ell? Ell que en condicions normals hauria estat un bon xicot, la vida l’ha malejat i ha acabat marginat. Però algú ha cregut en ell, i li ha ofert una segona oportunitat, li ha donat estimació, referents, valors, formació i una feina. I ell s’ha deixat estimar i guiar, ha transformat la seva vida, se n’ha fet protagonista en positiu. Ell ens mostra el camí que cal seguir amb moltes persones en situació semblant a la seva. Bona i actual Setmana Santa!
