JesusSinagoga-min

Avui comencem a sentir la veu de Jesús a través de l’evangelista que ens acompanyarà durant tot el temps ordinari propi del cicle C, sant Lluc. Perquè «coneguis la solidesa de l’ensenyament que has rebut», escriu Lluc al seu amic Teòfil. Si aquesta és la finalitat de l’escrit, hem de prendre consciència de la importància que té el fet de meditar l’Evangeli del Senyor -paraula viva i, per tant, sempre nova- cada dia.

Com a Paraula de Déu, Jesús avui ens és presentat com un Mestre, ja que «ensenyava a les sinagogues». Comença com qualsevol altre predicador: llegint un text de l’Escriptura, que precisament ara es compleix … La paraula del profeta Isaïes s’està complint; més encara: tota la paraula, tot el contingut de les Escriptures, tot el que havien anunciat els profetes es concreta i arriba al seu compliment en Jesús. El missatge que vol transmetre Déu a la humanitat mitjançant la seva Paraula és una bona notícia per als desvalguts, un anunci de llibertat per als captius i els oprimits, una promesa de salvació. Un missatge que omple d’esperança a tota la humanitat. Nosaltres, fills de Déu en Crist pel Baptisme, també hem rebut aquesta unció i participem en la seva missió: portar aquest missatge d’esperança a tota la humanitat.

Lluc descriu amb tot detall el que fa Jesús a la sinagoga del seu poble. Això és el que llegeix: «L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè m’ha ungit. M’ha enviat a portar la Bona Nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat, i als cecs la vista. A deixar en llibertat els oprimits; per anunciar l’any de gràcia del Senyor». En acabar, els diu: «Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d’escoltar». L’Esperit de Déu està en Jesús enviant-lo als pobres, orientant tota la seva vida cap als més necessitats, oprimits i humiliats. En aquesta direcció hem de treballar els seus seguidors. Aquesta és l’orientació que Déu, encarnat en Jesús, vol imprimir a la història humana. Els últims han de ser els primers en conèixer aquesta vida més digna, alliberada i feliç que Déu vol ja des d’ara per tots els seus fills i filles.

No podem oblidar-ho. L’”opció pels pobres” no és un invent d’uns teòlegs del segle XX, ni una moda posada en circulació després del Vaticà II. És l’opció de l’Esperit de Déu que anima la vida sencera de Jesús, i que els seus seguidors hem d’introduir en la història humana. Ho deia sant Pau VI: és un deure de l’Església «ajudar que neixi l’alliberament … i fer que sigui total». Jesús predicava diferentment dels altres mestres: predicava com qui té autoritat. Això és així perquè principalment predicava amb l’exemple, donant testimoniatge, fins i tot lliurant la seva pròpia vida. Així hem de fer nosaltres, no ens podem quedar només en les paraules: hem de concretar el nostre amor a Déu i als germans amb obres. Ens poden ajudar les Obres de Misericòrdia que ens proposa l’Església que, com una mare, orienta el nostre camí.