Al Jordà Jesús es manifesta amb una humilitat extraordinària, que recorda la pobresa i la senzillesa del Nen recolzat en el pessebre, i anticipa els sentiments amb els quals, al final dels seus dies a la terra, arribarà a rentar els peus dels seus deixebles i sofrirà la terrible humiliació de la creu. El Fill de Déu, el qui no té pecat, es barreja amb els pecadors, mostra la proximitat de Déu al camí de conversió de l’home. Jesús carrega sobre les seves espatlles el pes de la culpa de tota la humanitat, comença la seva missió posant-se en el nostre lloc, en el lloc dels pecadors, en la perspectiva de la creu. (Benet XVI).
Aquest és el sentit de la festa que celebrem aquest diumenge, el Baptisme del Senyor al riu Jordà. Després d’haver escoltat aquests dies en la litúrgia del Nadal que Déu s’ha manifestat en la nostra carn mortal, l’esdeveniment del baptisme suposa també per tots nosaltres un moment de revelació. Si ens fixem bé, el dia 25 de desembre, el dia 1 de gener i el 6 de gener ens mostren una única realitat impossible d’explicar, superior a qualsevol misteri: Déu s’ha fet home, ha pres la nostra carn mortal. Els escenaris d’aquesta meravella digna d’admirar i de cantar són el poble de Betlem i de Natzaret. En aquests dos llocs hem meditat què suposa la nostra salvació, hem vist el portal i també l’interior del taller de Josep; hem buscat entendre que Crist viu entre nosaltres i com nosaltres, per portar-nos quelcom nou, per mostrar-nos la seva persona i el seu cor ardent, i el mateix Josep, Maria i els pastors ens han acompanyat com a testimonis del misteri del Déu fet home, ells callen, adoren i també treballen, són el nostre companys.
El desert que habita Joan, en canvi, ens recorda a aquests altres llocs en els quals estem sols amb Déu i amb nosaltres mateixos, llocs de silenci que es converteixen en llocs d’una gran llum per a les nostres ànimes, paradoxalment. En el desert, els nostres sants acompanyants es distancien per posar-nos davant Déu, Jesús també va estar sol. Podem portar a la nostra imaginació aquests tres llocs tan bells i importants per a nosaltres: Betlem, Natzaret i el Jordà. Són llocs geogràfics que ens porten un missatge, Déu s’ha fet home, viu entre nosaltres i, avui especialment, ens vol explicar més coses sobre ell, sobre l’Esperit Sant i sobre el Pare a qui Jesús si veu i coneix.
[Déu] va enviar la seva paraula als israelites, anunciant la pau que portaria Jesucrist, el Senyor de tots. Coneixeu el que va succeir al país dels jueus, quan Joan predicava el baptisme, encara que la cosa va començar a Galilea. Em refereixo a Jesús de Natzaret, ungit per Déu amb la força de l’Esperit Sant, que va passar fent el bé i guarint als oprimits pel diable, perquè Déu estava amb ell. (Fets dels Apòstols 10, 36-38).
Així va ser com Pere ho descriu, ell va captar la veritat del Mestre i així va succeir. I per respondre al títol de l’escrit, podem concloure que el Mestre diví és de Natzaret, coneix Galilea i Jerusalem, va arribar fins a Tir (Síria), però viu en Déu, en la Trinitat, per així viure en cadascun de nosaltres, com el qui viu per la força de l’Esperit en les ànimes que se li assemblen.
