los-magos-henry-siddons-mowbray

Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.

Quan en aquestes dates es preparem per celebrar el naixement del Senyor, hom escriu molt sobre la festa de Nadal, però queda arraconada en la penombra una altra no menys important, l’Epifania. És cert que de vegades en les nostres felicitacions apareixen les figures dels tres Reis d’Orient i que també acostumem a posar-los en el pesse-bre, i així tenim present que el cicle de Nadal conté aquestes dues gran festivitats, però sovint els mags resten com a imatges anecdòtiques, sense la rellevància que haurien de tenir.

Els evangelistes Mateu i Lluc ens parlen del naixement i la infantesa de Jesús, a grans trets, ja que no fan una biografia, però ens apunten fets significatius que ens fan pensar. Tots dos ens parlen de l’encarnació del Verb de Déu al si de la Verge Maria; Mateu posa l’accent en la revelació feta a Josep i Lluc dóna èmfasi a l’anunciació a Maria. Lluc ens presenta Jesús com l’esperança dels pobres i desheretats, i d’aquí que ens parli de l’anunci als pastors i de com aquests van a veure i a adorar l’infant de Betlem, mentre que Mateu remarca la manifestació de Jesús a tots els pobles, i per això ens parla de l’adoració dels mags. Els pastors adoren Jesús el mateix dia del seu naixement, mentre que els mags ho fan un temps després a causa del viatge que van haver d’emprendre des de terres llunyanes seguint l’estrella, però totes escenes estan vinculades al naixement del Crist; per això, pedagògicament celebrem les dues festes en dies diferents.

L’Església occidental ha posat més de relleu el naixement, i per això donem més importància al Nadal; l’Església d’Orient ha donat més èmfasi a la manifestació de Jesús a les nacions de tot el món, i per això celebra amb major significació l’Epifania. Totes dues donem molta importància a la missió de Jesús i a la seva manifestació a Israel i a la humanitat sencera, i per això prolonguem l’Epifania al diumenge següent, la festa del Baptisme de Jesús.

La manifestació de Jesús als pastors i als mags ens indica que Jesús ha vingut per a la salvació de tothom: els pastors representen els pobres, els que són humils perquè també han estat humiliats, la gent marginada que no compta per a res; els mags, en canvi, representen els savis i rics que han reconegut la saviesa superior de Déu i que, sense menysprear la saviesa humana, han reconegut que aquesta és un do diví que cal posar al servei dels altres; són el prototipus de les persones que s’han convertit i s’han fet humils i han sabut despren-dre’s de llurs riqueses per iniciar el viatge de la fe que caracteritzarà tota la seva vida. Si els pastors eren marginats a Israel per la seva condició de gent rústega i poc coneixedora de la Llei, els mags també eren persones discriminades per les autoritats d’Israel a causa de la seva condició d’estrangers. Nadal i Epifania són, per tant, dues festes que ens parlen d’inclusió i d’universalitat i ens mostren com Déu vol ser Pare de tots en enviar-nos el seu Fill fet home.