Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.
Nostre Senyor ens diu que la veritat ens farà lliures, i que la mentida ens farà esclaus. El nostre segle està desgraciadament massa ple de dades que ens omplen d’estupor i d’horror. Pensem en els suïcidis, en el fracàs escolar, en la corrupció de menors, en els antidepressius, en la ludopatia, o en com està creixent de nou l’economia, basada en més deute (s’imprimeixen més diners, estem inundats de diners falsos). I només com a mostra final de la sala dels horrors la nova tirania dels jubilats que no han volgut tenir fills i que ara demanen més. Són només alguns titulars, però ens fan posar el focus en l’esclavitud que pateix l’home d’avui. És una esclavitud que ens imposem uns als altres, i que és fruit de la pròpia frustració davant la veritat, l’home és un ànima en pena, trencat per dins. Tots som esclaus i esclavistes, doncs la mentida ens sacseja interiorment i mou els nostres fils, estem envoltats.
El profeta Isaïes diu que no hi haurà pau per als malvats, que són aquells que mostren la mentida com a veritat, aquells que ens recorden sempre que la nostra felicitat està en la desconnexió mental i en la pròpia mutilació, i que a sobre és gratis; no els podem deixar en pau sense més. Aquestes mentides modernes, fruit del rebuig a la veritat de les coses, ens estan ara ofegant en una nova lluita social inexistent i innecessària entre homes i dones: més esclavitud.
Què tots els catòlics sàpiguen que si no busquem la veritat de les coses, la humanitat mai serà lliure, i carregarem per sempre amb el jou de les nostres maldats. La ideologia de gènere és una gran mentida, i només mirant a Crist clavat en la creu (com la serp del Edèn) podrem descobrir la veritat de les nostres accions humanes.
La novetat que ens ofereix Crist és aquesta: mira-li als ulls a la mentida i a l’esclavitud, descobreix el vel de l’aparença enganyosa, injecta l’antídot de la llum sobre les ombres, mira els informatius amb el prisma de la raó i de la fe, fins a arribar al nivell dels àtoms. Crist s’ha rebaixat al nivell de l’home més esclavitzat, com la serp, esclava del seu orgull, i ens demana que el mirem sense por, per ser lliures. Després de fer tot això, què quedarà d’autèntic al món? Quan torni el Fill de l’home, trobarà fe a la Terra?
No és la dona contra l’home, ni viceversa, la cosa que pot aportar claredat en la comprensió harmoniosa de la parella humana; no és la revenja feminista el que supera els innegables abusos masclistes. Julián Marías advocava per mantenir la desigualtat entre l’home i la dona: no ontològica i discriminatòria, sinó una desigualtat complementària en la seva reciprocitat harmoniosa. Aquesta és la perspectiva antropològica de Joan Pau II, en exposar la “unitat dels dos” com a imatge de Déu. (…) És massa seria la batalla per la veritable igualtat per anar amb demagògies mediocres o ballant els sons dels grups que ovacionen les seves consignes.
És massa real el dolor de tantes dones com perquè se les utilitzi per a causes que no porten llibertat i igualtat, sinó noves impostures dictatorials contra la vida i la família. Hi ha una igualtat respectable en la reciprocitat entre home i dona, que supera la violència de les prepotències masclistes i feministes, i que secunda sense parany populista la veritat de la persona humana en la seva complementarietat.” (D. Jesús Sanz, arquebisbe d’Oviedo).
