Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.
En el mes d’octubre l’Església ens sensibilitza als fidels sobre la realitat de la missió, que és inherent al cristianisme. Abans de la seva Ascensió al cel, el Senyor Jesús va dir als seus deixebles “Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l’evangeli a tota la creació» (Mc 16,15).
La missió ens porta a difondre el missatge de Jesucrist i a fer present el seu Regne en el món. L’Església ha de servir la humanitat, i el millor servei que li pot prestar és fer-li conèixer l’amor que Déu ens té, comunicar-li l’ensenyament de Jesucrist i manifestar-li la seva obra de redempció, perquè «Déu vol que tots els homes se salvin i arribin al coneixement de la veritat» (1Tm 2,4). En aquesta diada del Domund, el diumenge mundial per la propagació de la fe us proposo la lectura de dos documents contemporanis que han estat magistrals pel que es refereix a l’acció missionera de l’Església en la qual es veu involucrada la vida de tot cristià: es tracta del decret Ad gentes (1965), del Concili Vaticà II sobre l’activitat missionera de l’Església, i la Exhortació Apostòlica del Papa sant Pau VI Evangelii nuntiandi (1975), sobre l’evangelització en el món contemporani, textos que no han perdut en cap moment la seva actualitat.
Hem de recordar sempre en la nostra pregària les intencions de l’Església missionera i ajudar econòmicament les missions, a través de les quals tants germans nostres, sacerdots, religiosos, religioses i seglars porten el missatge de l’Evangeli de la salvació i treballen per la promoció humana i cristiana arreu del món. Alhora hem de pregar també per les vocacions missioneres i per les vocacions autòctones dels països anomenats “de missió” que ara, tanmateix, comencen a missionar-nos a nosaltres, creients que vivim en el territori de la vella cristiandat.
I així mateix hem de tenir present que nosaltres també som missioners, que propaguem la fe i difonem l’Evangeli allà on vivim. Un cop guarit, Jesús va dir a l’endimoniat de Gerasa: «Ves a casa teva, amb els teus, i anuncia’ls tot el que el Senyor t’ha fet i com s’ha compadit de tu» (Mc 5,19). I l’evangelista continua dient-nos: «Aquell home se n’anà i pregonava per la Decàpolis tot el que Jesús li havia fet» (Mc 5,20). Per a la major part dels cristians aquesta és la vocació a la qual Déu ens crida i que hem de realitzar: ser missioners i evangelitzar allà on vivim.
