Cada any, en viure i celebrar l’Advent, pensem que arribarà un dia en el qual Jesucrist vindrà a posar fi a la història de la humanitat; al mateix temps ens preparem per commemorar la seva primera vinguda, fet home com nosaltres. L’Advent és temps d’esperança i de joia expectant. Esperança davant la perspectiva de la nostra salvació:
¡Alceu el cap ben alt, perquè molt aviat sereu alliberats! Joia perquè viurem en l’amor de Déu, un amor que no té fi i és l’únic que pot omplir el cor de l’ésser humà.
Però l’Advent que tot just iniciem aquest any, té quelcom d’especial: és l’Advent que ens introdueix a l’Any de la Misericòrdia, Un Any Sant especial que el Papa Francesc ha convocat per fer-nos més conscients de la nostra participació en la realitat del pecat, de la necessitat de conversió i de l’acolliment de la misericòrdia divina per assolir la salvació. El 8 de desembre de 2015, solemnitat de la Concepció Immaculada de la Verge Maria, el Sant Pare obrirà la Porta Santa de la Basílica de Sant Pere del Vaticà i en dies successius s’aniran obrint les portes santes de les altres grans Basíliques (Sant Joan del Laterà, Santa Maria la Major i Sant Pau Extramurs) i de totes les Catedrals i basíliques del món. Concretament, el diumenge, 13 de desembre, el nostre bisbe, Mons. Josep Àngel Sáiz, obrirà la porta santa de la nostra Catedral, la Basílica del Sant Esperit de Terrassa; per poc que puguem, seria molt bo de participar en aquesta cerimònia.
Així, doncs, l’Advent de 2015 ens prepara a grans esdeveniments que no han de quedar pas com una anècdota, sinó que ens han d’ajudar a viure ben a fons la nostra vocació cristiana i portar-nos a una gran renovació de la vida personal i social amb la intensificació de la pràctica cristiana, a una major consciència de saber-nos fills de Déu, a la manifestació amb obres i paraules de la nostra dignitat de fills de l’Altíssim, al treball per la pau en un món que tant la necessita, al perdó i la reconciliació com a manifestacions de l’amor i de la pau, a la lluita per la justícia a favor dels drets humans, especialment d’aquells que sempre els veuen trepitjats. Així obrarem d’acord amb el que ens aconsella el profeta Isaïas i la llum i l’esperança de l’Advent es projectaran al llarg de la nostra vida:
El dejuni que jo aprecio és aquest: Allibera els qui han estat empresonats injustament, deslliga les corretges del jou, deixa lliures els oprimits i trosseja jous de tota mena. Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, vesteix el qui va despullat. ¡No els defugis, que són germans teus! Llavors brillarà com l’alba la teva llum, i les teves ferides es clouran en un moment. Tindràs per avantguarda la teva bondat, i per rereguarda la glòria del Senyor. Quan invoquis el Senyor, Ell mateix et respondrà; quan cridis auxili, Ell et dirà: ¡Aquí em tens! Si treus de casa teva tots els jous i no assenyales amb el dit per acusar, si dónes el teu pa als famolencs i satisfàs la fam dels indigents, llavors la teva llum s’alçarà en la foscor, el teu capvespre serà clar com el migdia. En tot moment el Senyor et conduirà, en ple desert saciarà la teva fam, et farà fort i vigorós i seràs com un hort amarat d’aigua, com una font que mai no s’estronca. (Is 58, 6-11).
¿Quin millor programa que aquest per viure amb intensitat i agraïment a Déu l’Any Sant de la Misericòrdia?
