El tercer diumenge d’Advent és conegut des de ben antic com el Diumenge Gaudete, és a dir, el diumenge de “l’Alegreu-vos”. Enmig d’un temps litúrgic marcat per la senzillesa i la sobrietat, l’Església ens sorprèn amb una invitació explícita a l’alegria. Les lectures, els cants i fins i tot el color rosa de les vestidures ens diuen que la llum del Nadal ja s’acosta i que l’esperança comença a desvetllar-se amb més força. Però ¿de quina alegria parlem? No és l’eufòria passatgera que depèn de les circumstàncies, sinó la joia profunda que neix del convenciment que el Senyor és a prop. Sant Pau ho diu amb fermesa: «Estigueu sempre contents en el Senyor» (Flp 4,4). La nostra alegria té arrels, està ben fonamentada; no és un optimisme ingenu, sinó la serenor de qui sap que Déu no abandona la seva obra, que continua venint al nostre món i al nostre cor.
El Diumenge Gaudete és també una crida a obrir espais d’esperança. L’Advent ens convida a preparar el camí del Senyor, i ho fem no només amb pregària, sinó amb gestos concrets de fraternitat: una paraula amable, una reconciliació pendent, una ajuda a qui ho necessita, un temps regalat a qui se sent sol. Cada petit gest és una llumeta que anuncia el Nadal.
En aquest diumenge, deixem-nos contagiar per l’alegria de l’Evangeli. Mirant el pessebre que ja comença a prendre forma a casa nostra i que aviat també veurem a la parròquia, recordem que Déu ve a nosaltres amb humilitat, i que aquesta presència discreta és capaç de transformar-nos. Que la nostra comunitat de Sant Pere sigui, aquests dies, signe visible d’aquesta alegria que ve de Déu.
Alegreu-vos: el Senyor és a prop!
