Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.
En la Paraula de Déu que escoltem aquest diumenge en diu Jesús: “No us penseu que jo vinc a desautoritzar els llibres de la llei i els profetes. No vinc a desautoritzar-los, sinó a donar-los plenitud”. La plenitud de la Llei està en l’amor a Déu, que és el nostre Pare, i al germà, és a dir, a tothom. Avui l’Evangeli ens proposa uns quants exemples: la Llei no solament prohibeix de matar el germà, sinó que cal evitar qualsevol gest, acte interior i conducta que indiqui animositat contra el proïsme, qualsevol mena de repulsió. El precepte de no adulterar –i no només per l’acció externa, sinó per les actituds, desigs i accions personals dins de les relacions matrimonials– vol restituir al matrimoni, amb al seva nova Llei de la gràcia, a l’estat de la indissolubilitat. I, per això, afegeix una sentència que ens manifesta aquesta plenitud que Jesús demana: «però jo us dic…». I aquí és on ens deixa la referència que cadascú hem de viure com a seguidors que volen ser fidels deixebles en el seu camí.
Jesús vol que siguem sincers i veraços amb els nostres consemblants i que no invoquem innecessàriament el nom de Déu per justificar les nostres postures i accions, de tal manera que si actuéssim sempre amb sinceritat n’hi hauria prou amb la nostra paraula per ser creïbles sempre. La clau d’aquest Evangeli és la referència a la reconciliació amb el germà. És Jesús qui ens ho recorda: «ni que et trobis ja a l’altar, a punt de presentar la teva ofrena, si allà et recordes que un germà té alguna cosa contra tu, deixa allà mateix la teva ofrena, i ves primer a fer les paus amb ell». A Déu no li agraden ni les pregàries ni els sacrificis dels qui no es perdonen de cor o tenen alguna cosa contra el seu germà. Qui no perdona de cor el seu germà, tampoc no pot esperar que Déu el perdoni a ell.
Solament després de repensar tot el que ens diu l’Evangeli d’avui, hi ha dues coses que ens sorprenen igualment en Jesús: la infinitud de la seva exigència i la infinitud de la seva indulgència. Ell no se n’estranya pas de les nostres mancances i febleses, però espera sempre un penediment. La Paraula de Déu és exigent per a tothom qui el volem seguir, i així, l’amor a Déu no serà sincer si no ens mana a estimar el proïsme. Per això avui la Paraula de Déu ens invita a viure l’actitud humil de qui està disposat a fer de la seva vida un camí senzill de fidelitat a l’amor de Crist i als germans, expressat en una obediència per amor a la Llei de Déu.
