En la Paraula de Déu que escoltem aquest diumenge en diu Jesús: “No us penseu que jo vinc a desautoritzar els llibres de la llei i els profetes. No vinc a desautoritzar-los, sinó a donar-los plenitud”. La plenitud de la Llei està en l’amor a Déu, que és el nostre Pare, i al germà, és a dir, a tothom. Avui l’Evangeli ens proposa uns quants exemples: la Llei no solament prohibeix de matar el germà, sinó que cal evitar qualsevol gest, acte interior i conducta que indiqui animositat contra el proïsme, qualsevol mena de repulsió. El precepte de no adulterar –i no només per l’acció externa, sinó per les actituds, desigs i accions personals dins de les relacions matrimonials– vol restituir al matrimoni, amb al seva nova Llei de la gràcia, a l’estat de la indissolubilitat. I, per això, afegeix una sentència que ens manifesta aquesta plenitud que Jesús demana: «però jo us dic…». I aquí és on ens deixa la referència que cadascú hem de viure com a seguidors que volen ser fidels deixebles en el seu camí.
Jesús vol que siguem sincers i veraços amb els nostres consemblants i que no invoquem innecessàriament el nom de Déu per justificar les nostres postures i accions, de tal manera que si actuéssim sempre amb sinceritat n’hi hauria prou amb la nostra paraula per ser creïbles sempre. La clau d’aquest Evangeli és la referència a la reconciliació amb el germà. És Jesús qui ens ho recorda: «ni que et trobis ja a l’altar, a punt de presentar la teva ofrena, si allà et recordes que un germà té alguna cosa contra tu, deixa allà mateix la teva ofrena, i ves primer a fer les paus amb ell». A Déu no li agraden ni les pregàries ni els sacrificis dels qui no es perdonen de cor o tenen alguna cosa contra el seu germà. Qui no perdona de cor el seu germà, tampoc no pot esperar que Déu el perdoni a ell.
Solament després de repensar tot el que ens diu l’Evangeli d’avui, hi ha dues coses que ens sorprenen igualment en Jesús: la infinitud de la seva exigència i la infinitud de la seva indulgència. Ell no se n’estranya pas de les nostres mancances i febleses, però espera sempre un penediment. La Paraula de Déu és exigent per a tothom qui el volem seguir, i així, l’amor a Déu no serà sincer si no ens mana a estimar el proïsme. Per això avui la Paraula de Déu ens invita a viure l’actitud humil de qui està disposat a fer de la seva vida un camí senzill de fidelitat a l’amor de Crist i als germans, expressat en una obediència per amor a la Llei de Déu.
