Quan ens saludem, els desitjos de pau ocupen un lloc destacat. Però en pronunciar la paraula “pau”, entenem tots el mateix? En acomiadar dels seus deixebles, Jesús els diu: “La pau us deixo, la meva pau us dono”; així distingeix entre la seva pau i altres maneres d’entendre la pau. Per a molts la pau és només l’absència de guerra o una etapa entre dues guerres, que no exclou la carrera armamentística, sinó que fins i tot la pressuposa, ja que, com diu el refrany: “Si vols la pau, prepara la guerra”. Altres defensen la pau com un equilibri de forces entre dos blocs que mútuament es temen i que, només per això, es respecten. N’hi ha que consideren la pau com el triomf aclaparador sobre l’enemic, a qui mantenen subjecte, o com la pacificació per les armes i el domini del més fort. Una gran majoria de “ciutadans honrats” només volen viure en pau o que els deixin en pau, però entenen la pau com la tranquil·litat per fer negocis i viure despreocupats. També hi ha qui pensa que la pas és fruit de la justícia i que no hi haurà pau fins que cadascú tingui el que li pertany. A part que això és molt difícil, ja que cada un opina que li pertany una mica més que als altres, els que anteposen la justícia per sobre de tot sovint no es veuen exempts de violència.
La pau de Jesús no és la mera absència de guerra, ni el domini del més fort, ni la tranquil·litat i la despreocupació pels altres, ni l’equilibri de la por entre les potències d’aquest món. Ni tan sols l’imperi de la llei i l’equilibri de la justícia. La pau de Jesús és la pau de Déu, una pau que aquest món no pot donar. és una pau fonamentada més bé en el desequilibri o la bogeria d’amor, que tot ho dóna, tot ho comparteix, no cerca el que és seu i tot ho perdona. I en aquest sentit és una pau que supera la llei, ja que la sobrepassa i va més enllà del que és just. Per això, els que estimen són els autèntics constructors de la pau. Aquesta és la pau que ens reconcilia amb Déu en Jesucrist, no en virtut de les nostres bones obres o dels nostres mèrits, sinó per pura gràcia. Sabent que Déu ens accepta per amor, els que creiem en l’amor de Déu ens sentim autoritzats per acceptar-nos a nosaltres mateixos i reconciliar-nos amb nosaltres mateixos. Sabent que Déu perdona els pecadors, els que creiem en aquest amor ens sentim obligats a perdonar als nostres ofensors ia reconciliar-nos amb tots els homes.
Crist i el seu missatge són per a nosaltres la pau veritable. Si creiem en Crist i en el seu Evangeli, si guardem la seva paraula, Déu mateix habitarà en els nostres cors: “Qui m’estima escoltarà les meves paraules, el meu Pare l’estimarà i vindrem a viure en ell” (Jn. 14,23). Si Déu està amb nosaltres i habita en nosaltres, res ni ningú poden pertorbar la pau que Ell estableix amb la seva presència. “Que els vostres cors s’asserenin, no tingueu por!” La pacificació de l’home interior no és encara la pacificació del món, però contribueix poderosament a la difusió de la pau. Per contra, qui no té pau en el seu interior és una contínua font de conflictes al seu voltant. La por i el recel provoquen desconfiança i ens obliguen a viure a la defensiva i d’aquí resulten moltes incomprensions i hostilitats sense fonament. Només els pacífics, els que tenen aquesta pau al seu interior, els que se senten estimats i abraçats pel mateix Déu, poden portar la pau veritable al món, la pau de l’Esperit Sant defensor. Aquesta és la missió encomanada per Jesús als seus deixebles.
