Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.
Cada any, el mes de novembre, arriba la campanya de Germanor, per l’autofinançament solidari de l’Església diocesana. Amb aquesta diada, la comunitat cristiana ens vol fer prendre consciència de la nostra responsabilitat en la participació de l’economia de l’Església. I el que diem de l’Església diocesana, ho hem d’aplicar també a la nostra parròquia. El cinquè precepte de l’Església diu així: «Ajudar l’Església en les seves necessitats». ¿Com ens fem responsables de l’economia de la comunitat, que és l’economia de tots? L’Evangeli de sant Lluc ens diu: «Jesús anava per cada vila i per cada poble predicant i anunciant la bona nova del Regne de Déu. L’acompanyaven els Dotze i algunes dones que havien estat cu- rades d’esperits malignes i de malalties: Maria, l’anomenada Magdalena, de la qual havien sortit set dimonis, Joana, la muller de Cuses, administrador d’Herodes, Susanna i moltes altres, que els proveïen amb els seus béns» (Lc 8,1-3). L’activitat de Jesús en l’anunci del Regne de Déu necessitava d’un sosteniment econòmic, i avui passa igual.
Certament, no sembla que aquest temps de crisi sigui el moment més propici per conscienciar els fidels per al sosteniment de de l’Església, però ho hem de fer perquè la comunitat cristiana ho necessita i perquè els qui ens diem cristians hem de complir el nostre deure. Vivim en època de crisi i desitgem que aviat arribi a la seva fi, però us vull compartir una experiència que fa un temps em va deixar glaçat: al poble del meu pare viuen uns coneguts que tenen un estanc, i a més assorteixen les màquines expenedores de tabac dels bars de la població; doncs bé, cada setmana hi recullen més diners dels que recolliria la parròquia del poble en dos mesos; només en monedes d’euro vaig veure com completaven unes deu bosses de mil euros cada una. ¿Què vol dir això? Ja podeu treure la conclusió vosaltres mateixos: per a l’Església hi ha crisi, per al tabac no. ¿No fa pena cremar tanta quantitat en tabac i ser gasius en col·laborar a construir el Regne de Déu? Si a això no ens importa, ¿quin món estarem deixant als nostres fills i com els estarem educant? La crisi, ¿no ha vingut potser perquè hem desplaçat Déu del centre de la nostra vida i de la societat i hem posat de manera egoista el nostre benestar?
Els catòlics a Espanya hem estat poc educats en la col·laboració econòmica amb l’Església, perquè tot venia subvencionat per l’Estat i semblava que l’Església fos rica i amb recursos il·limitats. En altres països, els creients saben que han de contribuir al sosteniment de la seva comunitat. La Bíblia ens diu: «Dóna a l’Altíssim segons el que Ell t’ha donat; fes-ho amb cor generós, en la mesura que puguis, perquè el Senyor sap recompensar i et tornarà set vegades el que li hauràs donat» (Sir 35,12-13). Déu ens beneeix multiplicant el que li donem; si només li donem misèria, ¿què podrem esperar obtenir?
