Cada diumenge els cristians ens apleguem en família al voltant de la Paraula i de l’Eucaristia; sota aquests signes, Paraula que il·lumina la intel·ligència i el cor i Aliment que nodreix la vida de fills de Déu, Jesucrist es fa present enmig nostre. El Salvador del món ens dóna el seu Cos i la seva Sang perquè nosaltres esdevinguem carn de la seva carn i sang de la seva sang. Tot compartint un mateix aliment, esdevenim membres del Cos del Senyor. Així, contínuament, l’Església celebra l’Eucaristia i l’Eucaristia edifica i reforça l’Església. La festa del Cos i la Sang de Crist ens manifesta la immensa riquesa i les meravelles del gran do de l’Eucaristia.
Vivim a la terra, però el nostre origen i terme és el cel. Caminant per la terra, els nostres ulls miren al cel i les nostres mans s’allarguen per esperar i acollir l’aliment de vida eterna, que no és altre que el mateix Fill de Déu que ve a compartir la nostra existència humana. ¿Qui és Jesús per a nosaltres i per al món? En dir Jesús que Ell és el pa viu baixat del cel, manifesta que en res ni en ningú més que en Ell trobarem la raó ni l’aliment consistent de la nostra vida. El Bon Déu, que vol la vida dels seus fills i que ens dóna aquest pa de vida eterna, no vol que cap home passi fam en aquest món: ni fam d’aliments materials, ni set de veritat i de justícia; per això, perquè tothom pugui arribar a viure en comunió amb Jesucrist, Déu vol que tothom tingui el menjar necessari per conservar i desenvolupar la vida en aquest món. Quan lluitem contra la tragèdia de la fam, de l’analfabetisme i de la marginació, estem confessant el Crist amb les obres que fan verídics els mots dels nostres llavis. Quan treballem a favor de la dignitat humana, estem donant testimoniatge de la glòria de Déu. I mentrestant, elevem aquesta pregària en el Parenostre: «El nostre pa de cada dia, doneu-nos, Senyor, el dia d’avui».
Em fa estremir llegir i sentir aquestes paraules de Jesús: «Si no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang, no podeu tenir vida en vosaltres». Penso llavors en tantes persones que es fan insensibles al do de Déu i s’aparten de la taula del Senyor. Hauríem de dejunar de moltes coses, però mai no hauríem de privar-nos de l’aliment de la Paraula de Déu i de l’Eucaristia. La felicitat i la vida veritables només les podrem assolir si entrem en comunió amb Aquell que s’ha fet vida nostra i mantenim amb Ell aquesta unió. Morint i ressuscitant, Jesucrist s’ha fet aliment per a nosaltres.
