Una ovella sense pastor no és una ovella lliure, encara que ho sembli, sinó una ovella esgarriada: va errant per les muntanyes sense saber on va i corre el perill de ser assaltada per quasevol fera. També les persones, per ser verament lliures, necessitem d’un pastor que orienti els nostres passos i il·lumini les nostres opcions. Però, ¿qui serà aquest pastor?, ¿tal vegada un altre home? No, perquè només Déu es pot posar davant l’home. Jesús és per a tots els creients la mateixa Paraula que Déu pronuncia en el món, la Paraula de Déu feta carn.
Jesús és Déu amb nosaltres i davant de nosaltres, el Bon Pastor que reuneix les ovelles esgarriades: «Quan Jesús desembarcà, veié una gran gentada i se’n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor». També avui la gent va desorientada, també avui anem pel món com ovelles sense pastor… Cada vegada tenim més problemes i menys solucions: ¿Què ens cal creure?, ¿què ens cal fer?, ¿a què ens hem d’atènyer i a qui podem fer cas? Ens confon el contrast d’opinions, ens veiem desemparats i les preguntes ens assetgen per totes bandes. Abans les estrelles eren fixes, com tatxons clavats al firmament, i les veritats pareixien immutables en el cel de la consciència; però ara tot es mou. I això ens produeix vertigen, angoixa i desasossec, perquè no estem pas acostumats a viure a la intempèrie de tantes opinions contràries.
Convé que distingim de manera clara entre la “llibertat de” i la “llibertat per a”. Perquè hi ha una llibertat dels prejudicis, dels convencionalismes, dels interessos egoistes, de les ideologies, dels demagogs, dels dictadors…, dels falsos pastors. I una altra llibertat per a cercar la veritat i estimar el proïsme, per fer justícia, per seguir en summa el Bon Pastor. La primera és la llibertat del no; la segona és la del sí; però solament és verament lliure el qui ho és per a dir sí. O, dit altrament, l’home és només absolutament lliure quan és lliure per a l’Absolut: per a Déu. El pas de la simple llibertat dels falsos pastors a la llibertat per a seguir el bon pastor és el que anomenem fe. Un pas difícil i arriscat. Tant, que molts, en no poder aguantar per més temps la desorientació i el dubte, no s’atreveixen a buscar la seguretat veritable en Déu, sinó que es giren d’esquena, opten pel camí que els sembla més fàcil i es perden adherint-se a qualsevol pastor o ideologia que se’ls posi pel davant. Mirem de restar tranquils i escoltem atents el Senyor que ens parla amb calma. Quan totes les veritats semblen qüestionables, quan no hi ha qui trobi el camí, quan la vida es torna un problema…, Jesús ens diu: «Jo sóc el Camí, la Veritat i la Vida».
