Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.
En aquest cap de setmana hem celebrat la festa de la Mare de Déu del Pilar, patrona de tots els pobles d’Espanya i d’Hispanoamèrica. És una molt antiga, venerada i tendra tradició el fet que la Mare de Déu es va aparèixer encara en vida –popularment diem “en carn mortal”– a l’apòstol sant Jaume a la riba de l’Ebre a Cesarea Augusta d’Hispània (l’actual Saragossa).
Segons aquesta mateixa tradició, en aquell moment Jaume es trobava abatut, cansat i desil·lusionat per no trobar la resposta desitjada en les persones i pobles que evangelitzava. Maria se n’adona i el conforta i l’anima a prosseguir el camí d’evangelització que havia emprès prometent-li que mai no mancarien a Espanya fidels deixebles del seu Fill; al mateix temps li va manar de construir un temple, quelcom tan senzill com una ermita, que commemorés aquest esdeveniment que podem dir que va ser la primera aparició de la Mare de Déu en la història. Amb el pas del temps, aquesta senzilla ermita es va convertir en la imponent i immensa basílica del Pilar que podem contemplar avui.
Maria es va aparèixer i, després, va desaparèixer una altra vegada; però hi va quedar el “pilar” com a fita que ella hi va deixar per recordar a tothom llavors i a partir d’aleshores, allò que havia dit pocs anys abans a les Noces de Canà: «Feu el que Ell us digui» (Jn 2,5). Això és el que senten tants i tants pelegrins i devots que veneren la seva imatge per trobar-se a través d’ella amb la seva Mare. Santa Maria del Pilar ha de significar sempre per als seus devots la fortalesa en la fe, la seguretat en l’esperança i la constància en l’amor. Està molt bé que visitem els santuaris marians per parlar amb la Mare de Déu i obrir-li el nostre cor per posar-li de manifest la nostra vida, però mai no podem oblidar al final de guardar silenci en disposició d’escoltar perquè sigui ella qui ens parli. Si ho fem així i ens adonem del que la Mare de Déu fou i continua essent en la vida de l’Església i en la nostra mateixa existència ens veurem transformats per la fe, l’esperança i l’amor i viurem amb fortalesa, seguretat i constància, donant així, com Maria i amb ella un bon testimoniatge de fidelitat al Crist.
