En una aldea perduda de Galilea, anomenada Natzaret, els veïns del poble es reuneixen a la sinagoga un matí de dissabte per escoltar la Paraula de Déu. Després d’algun temps viscut buscant Déu en el desert, Jesús torna al poble on havia crescut. L’escena és de gran importància per conèixer Jesús i entendre bé la seva missió. Segons el relat de Lluc, en aquesta aldea gairebé desconeguda de tothom, Jesús farà la seva presentació com a Profeta de Déu i exposarà el seu programa aplicant-se a Ell mateix un text del profeta Isaïas. Després de llegir el text, Jesús ho comenta amb una sola frase: «Això que sentiu contar de mi és el compliment d’aquestes paraules de l’Escriptura». Lluc ens diu que la gent «tenia els ulls posats en Ell». L’atenció de tothom passa del text llegit a la persona de Jesús. ¿Què és el que nosaltres podem descobrir avui si fixem els nostres ulls en Ell? Jesús actua mogut per l’Esperit de Déu. Tota la vida de Jesús està impulsada, conduïda i orientada per l’alè, la força i l’amor de Déu. Creure en la divinitat de Jesús no és confessar teòricament una fórmula dogmàtica elaborada pels concilis. És anar descobrint de manera concreta en les seves paraules i els seus gestos, en la seva tendresa i en el seu foc, el Misteri últim de la vida que els creients anomenem “Déu”.
Jesús és Profeta de Déu. No ha estat ungit amb oli d’oliva com eren ungits els reis per transmetre’ls el poder de govern o als grans sacerdots per investir- los d’un poder sagrat. Ha estat “ungit” per l’Esperit de Déu. No ve a governar ni a regir. És profeta de Déu dedicat a alliberar la vida. Només el podrem seguir si aprenem a viure amb el seu esperit profètic. Jesús és Bona Notícia per als pobres. La seva actuació és Bona Notícia per a la classe social més marginada i desvalguda: els més necessitats de sentir quelcom de bo; els humiliats i oblidats de tothom. Comencem a semblar-nos a Jesús quan els pobres poden captar la nostra vida, la nostra actuació i amor solidari com una cosa bona.
Jesús viu dedicat a alliberar. Entregat a alliberar l’ésser humà de tota mena d’esclavatges. La gent el sent com alliberador de sofriments, opressions i abusos; els cecs el veuen com a llum que allibera del contrasentit i la desesperança; els pecadors el reben com a gràcia i perdó. Seguim Jesús quan ens va alliberant de tot allò que ens esclavitza, ens empetiteix o ens deshumanitza. Aleshores creiem en Ell com a Salvador que ens encamina cap a la Vida definitiva.