Dos fets importants marcaran la segona quinzena de gener a les parròquies de Rubí: la visita de la Creu de Mosul i la Setmana de Pregària per a la unitat dels cristians. La Creu de Mosul ha arribat ja a Santa Maria i del 23 al 30 de gener estarà amb nosaltres a Sant Pere acompanyant les nostres celebracions i pregàries; la seva visita coincidirà amb el final de la Setmana de Pregària per a la unitat dels cristians. Un esdeveniment puntual que se suma a un altre fet consolidat que realitzem cada any, tots dos amb una forta significació ecumènica.
La Creu de Mosul es va salvar de la profanació i l’incendi de l’església de Santa Simeona de Bartella, a Mosul, a la Vall de Nínive, a l’Irak, temple que avui està en reconstrucció. La santa titular d’aquest temple, Simeona, és, segon la tradició, la mare dels set germans Macabeus, una santa que va donar la seva vida per la fe i que és venerada per una Església màrtir i perseguida. Aquesta creu assenyalava una de les estacions del Via Crucis en aquella església i té clares marques d’haver estat cremada. Per a realçar-la hom ha ornamentat una altra Creu de dimensions més grans en la qual va enfilada la creu danyada. Al travesser horitzontal hi ha gravades les lletres Alfa i Omega; al travesser vertical hi ha dibuixat l’Anyell la sang del qual cau damunt la creu danyada i hi figura la cita: «Estimeu els vostres enemics i pregueu pels qui us persegueixen» (Mt 5,44), quelcom que els cristians de Mosul posen en pràctica cada dia i tenen ben present ara que molts d’ells han decidir de tornar a les seves llars, destruïdes per l’odi; certament el seu amor serà més fort. L’any 2014 l’Estat Islàmic va envair Mosul i Nínive, raó per la qual 120.000 cristians van haver de fugir amb el que duien posat. Tristament, mentre això passava, a Occident callàvem i miràvem cap a un altre cantó. Ells ho van abandonar tot per restar fidels a Jesucrist i nosaltres sovint ens prenem el cristianisme molt a la lleugera. Durant tot aquest temps, Ajuda a l’Església Necessitada ha recolzat els cristians iraquians econòmicament amb allotjament, aliments i medecines; a més, ha escolaritzat 15.000 nens refugiats. Aquesta fundació pontifícia està reconstruint més de 360 edificis de l’Església destruïts per l’ISIS i més de 13.000 cases perquè els cristians hi puguin tornar.
La comunitat cristiana de l’Irak està formada principalment per dues Esglésies separades per motius històrics: els caldeus (catòlics) i els assiris (ortodoxos); totes dues comparteixen un mateix ritu litúrgic, el siro-caldeu i també totes dues participen d’un mateix martiri causat per la persecució. Així mateix, hi hem d’afegir els germans cristians protestants que sofreixen igualment aquest martiri. Més enllà de les divisions que han ferit l’Església al llarg dels segles, hem de tenir present que els qui ens persegueixen ens veuen com a seguidors de l’únic Crist, i això ens uneix. En la Setmana de Pregària per la unitat dels cristians hem de tenir molt en compte aquesta unió comuna amb el Crist, que ha d’anar fent créixer la unió entre els qui tenim la fe dipositada en Ell, i el testimoniatge heroic d’aquests germans nostres, màrtirs i confessors, per als quals viure la fe cristiana no es pas una cosa banal, sinó que, en mostrar l’Evangeli, els hi va la vida.
