La solemnitat de Crist Rei ens fa pensar en la fi de la història. En el nostre pas pel món hem contemplat llums i ombres, moments radiants i esdeveniments que no hem comprès del tot, perquè només Déu en coneix el secret. Des que Jesús predicà l’Evangeli i va confiar a l’Església la continuació de la seva obra, la història ha estat testimoni de l’aparició i desaparició de regnes, imperis, nacions i estats, del naixement i de l’esfondrament d’ideologies i modes, perquè són pols al vent els regnes de la història, només el Regne del Crist dura eternament; un regne tan combatut, però mai no vençut.
Els cristians vivim en un món i en una societat en els quals som respectuosos amb les autoritats constituïdes i amb les lleis justes decretades per elles; però sabem que la nostra ciutadania definitiva no és a la terra, sinó al cel, per això la nostra visió de la vida no s’atura als límits d’aquest món material, sinó que va més enllà, amb els ulls i el cor posats en l’esperança. El Crist és el nostre Rei: un rei que ens mostra els secrets més pregons del cor humà, un rei que ens ha anomenat germans i ens ha fet amb Ell prínceps i hereus, un rei que ha donat la seva vida per nosaltres, un rei que ha fet de l’autoritat un servei d’amor al proïsme. El seu Regne serà etern perquè es basa en la justícia veritable que tothom desitgem i, sobretot, en l’amor, i l’amor no passarà mai.
D’una manera molt especial i significativa, Jesucrist ha manifestat el seu amor als pobres i ha volgut fer-se present en ells. ¿Recordeu què li va respondre a Judas quan aquest va protestar davant el que considerava un malbaratament perquè Maria, la germana de Marta i de Llàtzer, li va ungir els peus amb un preuadíssim perfum de nard? «Deixeu-la, perquè ho havia guardat per a la meva sepultura, perquè de pobres sempre en tindreu, però a mi no sempre em tindreu». Els pobres són l’herència que ens ha deixat el Senyor perquè el tinguem present; Ell continua entre nosaltres per mitjà de la seva Paraula, dels sagraments i també dels pobres: «Cada vegada que ho féreu amb un d’aquests germans meus més petits, ho fèieu amb mi… Cada vegada que ho negàveu a cadascun d’aquests germans meus més petits, m’ho negàveu a mi».
Jesucrist, immensament ric, Creador de l’Univers, Redemptor de la humanitat, fet pobre per omplir-nos amb les seves riqueses divines, Autor de la vida, humiliat fins a la mort en creu; Crist, Rei dels petits i dels pobres, Rei de Justícia i Amor, a Ell siguin donats la glòria, el poder i l’honor pels segles dels segles. Amén.
